La dimensió religiosa de l’acollida i la integració social

Al llarg dels darrers mesos, la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants, formada per més d’una vintena d’entitats i col·lectius, hem tingut ocasió de reflexionar i debatre, amb la participació d’experts i representants de diferents institucions, sobre la relació entre el fet religiós i la cohesió social.

Hem constatat que, a conseqüència del fet migratori i la globalització, a Catalunya vivim en una societat cada cop més plural cultural i religiosament. Això comporta una enorme complexitat social. Però també una gran oportunitat per promoure una societat més sàvia, més madura i més conscient que la humanitat és cridada a viure com a una gran família.

En aquesta societat, les creences religioses són importants per a la vida de moltes persones, tant nouvingudes com nascudes en el nostre país. Les creences religioses contribueixen a construir la identitat personal i els projectes vitals, donen sentit a la vida, afavoreixen el sentiment de pertinença, actuen com a factors de motivació de les accions i aporten canvis transformadors a les nostres societats en bé de la pau, la justícia, la llibertat i la fraternitat.

És per això que en les actituds i les pràctiques personals i institucionals d’acollida i integració a la nostra societat cal tenir sempre en compte aquesta dimensió religiosa de les persones. Sense la perspectiva religiosa, l’acollida no pot ser completa ni es dóna una hospitalitat plena.

Constatem que les institucions i comunitats religioses del nostre país fan una tasca molt important en favor de l’acollida, la integració i la cohesió social. Promouen l’ajut i la integració de les persones procedents de la immigració. Són espais de convivència, ajut mutu, pregària i celebració de persones de diferents orígens que comparteixen la mateixa religió.

Creiem humilment que les nostres entitats en són un exemple. Hem pogut compartir les diferents activitats que desenvolupem: acollida d’immigrants i refugiats, atenció social, orientació, formació, relació amb altres confessions, espais de coneixement, col·laboració i convivència, de divulgació de la pluralitat religiosa, defensa de la llibertat religiosa i de consciència, treball conjunt per la pau i els drets humans, etc.

D’altra banda, les tradicions i institucions religioses promouen també valors ètics que afavoreixen el bé comú: la solidaritat, l’hospitalitat, la pau, la protecció dels més febles… La societat necessita i es beneficia d’aquesta aportació de les religions.

La llibertat religiosa, dret humà fonamental

La llibertat religiosa i de consciència és un dret humà fonamental, reconegut a la Llei i als Tractats internacionals. La llibertat religiosa inclou el dret a manifestar la pròpia religió o creença, individual i col·lectivament, tant en públic com en privat, mitjançant l’ensenyament, la pràctica el culte i l’observança. Cal respectar i protegir activament aquest dret. Atemptar contra la llibertat religiosa de les persones és menysprear la seva dignitat. Per això ens dol i ens preocupa que existeixin actuacions d’alguns grups a la nostra societat que provoquen la discriminació de les persones per raó de les seves creences religioses o que obstaculitzen l’expressió pública de la pròpia fe. En aquest sentit, considerem especialment greus els obstacles que pateixen algunes comunitats musulmanes a l’hora d’obrir els seus oratoris.

Poder viure i manifestar lliurement les pròpies creences és un factor que contribueix a la integració i a la transformació social. Quan les persones poden desenvolupar en llibertat les pròpies creences religioses, compartir-les, relacionar-se amb els altres i organitzar-se d’acord amb aquestes creences, contribueixen i donen el millor de sí mateixes al benestar col·lectiu. Això promou el sentit de pertinença a la societat.

Quan, en canvi, les persones experimenten que les seves creences són rebutjades o pateixen hostilitat per aquest fet, la convivència queda ferida. Les situacions de discriminació i d’exclusió per raó de les creences poden despertar sentiments negatius i afavorir l’actuació de grups extremistes que inciten a l’odi i a l’agressivitat. Som conscients que algunes interpretacions fonamentalistes o integristes de la religió poden derivar en el fanatisme i generar greus problemes per a convivència. Les conseqüències que comporta les hem conegut al llarg de la història i les patim avui.

Per altra banda, també cal evitar un exclusiu re-centrament de les persones dins de grups d’una mateixa fe religiosa que pugui afavorir l’aïllament o l’exclusió.

Coneixement mutu, diàleg i interrelació entre grups socials i religiosos

Per tot això és important que des de tots els àmbits socials es promogui activament la interrelació, el diàleg, el coneixement mutu entre persones i grups i la cultura religiosa. El desconeixement dificulta la convivència i reforça els prejudicis, les pors i l’hostilitat entre diferents.

La normalitat en la expressió de la pràctica religiosa i de la interrelació entre persones i grups és el camí per construir una societat inclusiva. Aquest és un repte de les administracions públiques, de les entitats religioses i de tota la societat.

L’escola té un paper important en aquest àmbit. Li correspon educar la llibertat religiosa i la dimensió espiritual de la persona, contribuir al bon coneixement del fet religiós en la seva pluralitat, neutralitzar prejudicis i prevenir que les persones siguin manipulades per l’extremisme. Cal garantir aquesta formació religiosa que, alhora, és un dret de les persones. Hem constatat que no hi ha un únic model per garantir aquesta formació i tampoc no hi ha consens a la nostra societat sobre quina és la fórmula acadèmica més idònia. Per això, fem una crida a un debat seré i profund sobre aquesta important qüestió.

Les administracions públiques han de vetllar per atendre la diversitat religiosa, garantir la llibertat de culte, vetllar per l’atenció religiosa de les persones en les diferents situacions vitals i promoure l’aportació positiva de les religions al bé comú. Per assolir aquestes finalitats han de col·laborar amb les diferents confessions religioses en molts àmbits. Constatem que, en termes generals, malgrat algunes discursos i actituds contràries, administracions públiques i institucions religioses col·laboren amb normalitat en el nostre país.

Alhora, considerem molt important promoure el coneixement, el diàleg i la col·laboració entre confessions com un factor clau per la convivència i la cohesió social. Les esglésies i entitats cristianes hem de potenciar la nostra capacitat de relació i col·laboració a tots nivells amb les altres confessions d’una manera generalitzada per tal d’afavorir la llibertat religiosa, la convivència i la pau. Cal promoure arreu del país espais permanents d’intercanvi i debat, celebracions interreligioses i col·laboracions concretes en molts àmbits. Les entitats que integrem la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants volem refermar el nostre compromís en favor d’aquests reptes.

Barcelona, 14 de juny de 2018

Acció dels Cristians contra la Tortura (ACAT), Acció Catòlica Obrera (ACO), Bayt-al-Thaqafa, Càritas Diocesana de Barcelona, Cintra–Benallar, Fundació Viarany- Centre Comvivim, Comunitats de vida cristiana a Catalunya, Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia (Fundació Lluís Espinal), Delegació Diocesana de Pastoral Obrera de l’Arquebisbat de Barcelona, Delegació Diocesana de Pastoral Social de l’Arquebisbat de Barcelona, Ekumene (Centre Social Domingo Solà), Equip de pastoral obrera de Badalona, Fundació Escola Cristiana de Catalunya, Fundació Migra-Studium, Fundació Salut Alta, Germandat Obrera d’Acció Catòlica (GOAC-HOAC), Grup de Juristes Roda Ventura, Iniciatives Solidàries, Interculturalitat i ConvivènciaPau, Joventut Obrera Cristiana (JOC), Justícia i Pau de Barcelona, Mans Unides de Barcelona, Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona, Religioses en Barris Obrers, Unió de Religiosos de Catalunya (URC), Comunitats Adsis de Barcelona, Capellans Obrers, AIDIR, Església Protestant de Barcelona Centre, Fundació Ortodòxia