La Plataforma d’entitats cristianes amb les persones migrants organitza una xerrada al voltant del Pacte europeu de migracions i asil, a càrrec d’Anna Figueras, responsable de CEAR Catalunya i Blanca Garcés, Coordinadora de Migracions al CIDOB. Lloc: Església de Sant Pau del Camp (Carrer de Sant Pau, 99).

“Europa atrau immigració i la necessita, però políticament cap partit s’atreveix a sostenir aquest discurs”, va dir Blanca Garcés el passat 21 de novembre a la xerrada “Pacte europeu de migració i asil: reptes” organitzat per la Plataforma d’entitats cristianes amb les persones migrants i refugiades. Una sessió a càrrec de Blanca Garcés (CIDOB) i Anna Figueras (CEAR) on les ponents van acostar-nos al contingut del Pacte des d’una doble mirada, política i jurídica, d’una forma senzilla i entenedora, malgrat la complexitat normativa del Pacte.
Com ens van confirmar les expertes a la sessió, amb el Pacte europeu de migració i asil (PEMA) s’ha confirmat una tendència que ja es donava a la pràctica, i que consisteix en el blindatge de les fronteres europees vers la migració, principalment contra la que procedeix dels països del sud d’Europa. Amb el PEMA Europa confirma normativament que tria un model d’externalització de fronteres, pagant a tercers països -països que molts cops no dubten en vulnerar els Drets Humans per executar aquest control de fronteres- i es prepara per instaurar un sistema que permeti tancar en centres les persones extracomunitàries que arribin a les nostres fronteres sense autorització per entrar, a l’espera de decidir si reuneixen requisits per la seva admissió a Europa. Com Anna Figueras ens va explicar, el PEMA és una normativa complexa, formada per 9 reglaments intercomunicats, de complexitat en la seva aplicació, i amb veus discordants d’una gran part dels Estats Membres de la UE que ja demanen anar més enllà del PEMA.
El discurs de l’extrema dreta dels darrers temps ha creat un ambient hostil vers la mobilitat humana. Màfies, terrorisme i delinqüència són els missatges que més es repeteixen quan parlen de migració, i això s’està extenent a les converses de sobretaula. Per acabar amb aquesta tendència cal canviar la narrativa vers la mobilitat humana, valorar la seva diversitat com un valor afegit i adonar-nos que Europa necessita les persones migrades per sostenir el seu model econòmic. Com diu Hein de Hass, en el seu llibre “Los mitos de la immigración”, el debat sobre la immigració parteix de falsos dilemes, el debat migració si o no és fals si no fem un debat sobre el nostre model productiu i el mercat laboral. Europa atrau immigració i la necessita, però alhora políticament no vol aquesta migració, ens recordava Blanca Garcés.
Però malgrat el núvol negre que veiem a sobre del PEMA, també hi ha llum, la llum d’allò que encara es poden fer: treballar per assegurar que l’aplicació del PEMA garanteix la protecció dels Drets Humans, i això passar per canviar la narrativa vers les persones migrades. Estem al mig d’una batalla entre la política i la defensa de l’Estat de Dret. En els darrers mesos hem vist com els tribunals europeus i d’alguns estats membres de la UE, com els italians, han posat traves a decisions polítiques que vulneren drets. Les entitats socials, i tots nosaltres a nivell individual, hem de seguir aquest estel. Aquesta lluita ens interpel·la a cadascú de nosaltres, és una responsabilitat comuna si volem tornar a veure una Europa solidària, com històricament ho ha estat. No ens podem permetre seguir en silenci, el model d’Estat que tant ha costat aconseguir està en risc.

Elisabet Ureña
Representant de Càritas diocesana de Barcelona a la Plataforma