Sis entitats socials, entre elles, Càritas Diocesana de Barcelona, organitzen un esdeveniment per “fer visible la situació de les dones sense llar”
ANDREA PUJOL
Es presenta l’informe «Dones sense llar a la ciutat de Barcelona», exposat durant la jornada «El sensellarisme en femení a Barcelona». Els recents estudis que s’han elaborat sobre l’emergència habitacional a Barcelona indiquen que el sensellarisme és una problemàtica majoritàriament masculina. Tot i això, les experiències de les dones que viuen a la intempèrie suposen un major risc per la seva situació i trajectòria. Per això, les entitats Arrels, Assís Centre d’Acollida, Llar de Pau, Prohabitatge, Lola no estàs sola i Càritas Diocesana de Barcelona han organitzat aquest esdeveniment per “visibilitat la situació de les dones sense llar”.
L’Eloïsa, un exemple del sensellarisme femení
L’Eloïsa té 47 anys i quatre fills. Es va separar del seu marit perquè la maltractava i va marxar amb els seus fills buscant sortir d’aquella situació. Després d’això va haver d’estar nou mesos ingressada en un hospital psiquiàtric per intent de suïcidi perquè treballava setze hores i havia de cuidar als nens. Sortint d’allà es va trobar al carrer.
En aquell moment va conèixer «Lola no estás sola» una organització que ofereix un lloc de seguretat per les dones en un local que està obert tots els matins. Al local hi ha dutxes, un espai pel cafè i és un lloc on se senten segures. En definitiva, ajuden a dones que estan fora del sistema i les acompanyen a revertir la seva situació però sempre des de l’apoderament.
Tot i tenir aquesta entitat, l’Eloïsa passa un calvari primer vivint a un alberg de Nou Barris, amb temporades al carrer i després a Sarrià a “Hort de la Vila”. “Durant més d’un mes no hi havia baldó a la meva habitació, així que havia d’arrambar el llit a la porta perquè sentia por. Ho passes realment malament perquè hi ha molts homes i s’aprofiten. He rebut amenaces, inclús una vegada un home es va colar a la meva dutxa” explicava l’Eloïsa que demanava que “les dones hem de tenir la nostra intimitat i sentir-nos segures tal com ens passa a «Lola no estás sola». Allà ens oblidem del món”. Per això, demanava amb molta fermesa que “necessitem un alberg només per a dones”, un lloc on les faria sentir més segures.
«Dones sense llar a la ciutat de Barcelona»
L’informe «Dones sense llar a la ciutat de Barcelona» ha estat elaborat per un grup d’investigadors de la Universitat de Barcelona vinculats al Grup de Recerca i Innovació en Treball Social (GRITS) i el Grup d’Investigació social aplicada (GRISA), i ha comptat amb la participació de sis entitats de la Xarxa d’atenció a persones sense llar de Barcelona (XAPSLL). Amb això, han dut a terme un dossier, entrevistant a 35 dones en exclusió residencial. “El sensellarisme invisibilitza la situació de les dones que tot i tenir menor presència en l’espai públic, pateixen situacions realment greus” asseguren els investigadors de l’informe.
Analitzant els factors desencadenants
Els objectius d’aquest dossier han estat identificar els factors desencadenants i protectors del sensellarisme femení; analitzar la incidència de la violència al llarg de les seves vides i identificar els factors protectors de les institucions a través dels mateixos relats de les dones. Per altra banda, la independència econòmica és sempre més complicada per les dones la qual cosa dificulta la fugida d’un entorn violent i fa que un cop fora pugui acabar en situacions de sensellarisme. Segons l’estudi el 69% de les dones entrevistades han patit violència masclista, moltes d’elles -el 43%- durant la infància i adolescència.
Per tant, s’ha arribat a la conclusió que “el sensellarisme encobert és la situació més freqüent en el cas de les dones. Així mateix, a causa de la desigualtat, les dones són estrictament vulnerables als canvis en les condicions estructurals de la vida. Per altra banda, el factor desencadenant més freqüent és la violència de gènere. Per últim, els factors protectors més destacats són la vinculació a entitats i l’acompanyament professional”.
