L’Església a Ucraïna està preocupada perquè l’ajuda humanitària internacional està disminuint quan els estalvis s’esgoten
Fotografies: Ajuda a l’Església Necessitada
A Ucraïna, l’Església ha lluitat durant els últims tres mesos per fer front a l’onada de desplaçats i per continuar recolzant els seus fidels a la guerra amb Rússia. Però a mesura que el conflicte es prolonga, els bisbes s’adonen que cal preparar-se per a alguns dels efectes més duradors d’aquest conflicte, que seran de naturalesa psicològica i que es podran manifestar anys després que s’estableixi la pau.
“Les pitjors conseqüències de la guerra no seran immediates: les seqüeles psicològiques, espirituals, físiques i humanitàries, així com les que afecten la família, se sentiran probablement més tard. La curació és un procés. Nosaltres hem engegat una assistència psicològica en una de les nostres cases, un sacerdot participa en aquest procés. Només Déu pot guarir aquestes profundes ferides. Només Déu pot respondre a la pregunta de per què estem patint d’aquesta manera”, ha assenyalat Mons. Radoslaw Zmitrowicz, bisbe auxiliar de la diòcesi de Kamyanets-Podilskyi, en la visita a la fundació pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada (ACN).
El patiment i el trauma
Com a exemple, el bisbe ha recordat una conversa que va mantenir pocs dies abans amb un rector que havia anat al capdavant per estar amb els soldats, ia qui havien demanat que tornés els cossos de quatre homes morts a les seves famílies. Aquestes són experiències traumàtiques que deixen una profunda empremta i, tot i així, no es pot comparar amb el que han presenciat molts soldats.
“Un dels problemes sorgeix amb els soldats que tornen, ja que ningú no entén pel que han passat. Nosaltres tenim alguna modesta experiència amb aquest tipus de problemes per la guerra que ja es deslliurava des del 2014. Estem treballant amb vistes a llarg termini”, ha dit, afegint que l’Església local ha sol·licitat l’ajuda d’especialistes internacionals en temes com el trastorn d’estrès posttraumàtic per ajudar els soldats i les seves famílies.
Afluència dels desplaçats
Situada prop de la frontera amb Moldàvia i Romania, la diòcesi de Kamyanets-Podilskyi està majoritàriament allunyada de la guerra, cosa que significa que la vida allà és relativament segura, excepte per l’impacte d’ocasionals míssils als quals, segons el bisbe, la gent s’hi ha acostumat. Tot i això, l’afluència de desplaçats amenaça de desbordar la població local i l’Església, que ha obert les portes de molts dels seus edificis, convents i monestirs. La preocupació més gran actualment és l’escassetat de combustible i la disminució visible de l’ajuda humanitària internacional, precisament en un moment en què els estalvis de molts desplaçats comencen a esgotar-se.
“Molta gent està amb parents, encara que alguns que havien llogat cases ara busquen llocs més barats perquè els costa pagar el lloguer. Pensaven que seria per una o dues setmanes, o per un mes, però ara veuen que serà més temps”, explica. La bona notícia és que, en acostar-se l’estiu, la necessitat de combustible per a calefacció i aliments també disminuirà.
Mons. Zmitrowicz ha transmès la gratitud del poble ucraïnès per l’ajuda que ACN segueix prestant en aquests moments. “M’agradaria donar-vos les gràcies per tot el que feu. És meravellós rebre ajuda de tantes organitzacions i l’ACN és aquí a primera línia, també està ajudant la gent a entendre el que està passant, així que gràcies!”, ha dit.
La victòria depèn també de la conversió
En la visita a la seu internacional d’ACN, el bisbe Zmitrowicz ha subratllat que la victòria depèn tant de la conversió interior com del valor als camps de batalla.
“L’oració és el més important, ja que aquesta no és només una guerra militar; és també una guerra espiritual que depèn de la nostra conversió. A Ucraïna tenim alguns problemes i és important que acabem aquesta guerra millors del que érem abans”, assegura esmentant temes com la corrupció generalitzada i l’alta taxa d’avortaments. “És important entendre l’arrel de la guerra, que és el mal als nostres cors”, afegeix.
ACN fa dècades que finança projectes a Ucraïna, però el 24 de febrer, quan va començar la guerra, la fundació va aprovar un paquet d’ajuda d’emergència immediata. Aquest ajut s’ha incrementat en els darrers tres mesos, ja que també s’han finançat molts altres projectes, i l’ACN s’ha compromès a donar suport a la reconstrucció dels edificis danyats.