«Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la salut i el benestar. Especialment quant a l’alimentació, vestir, habitatge». Així ho explica l’article 25 de la Declaració dels Drets Humans. La vulneració del dret a l’habitatge és una problemàtica social molt preocupant.

«L’habitatge no es pot deixar en mans de l’oferta i la demanda». Així ha definit l’Arquebisbe de Barcelona i president de Càritas Diocesana de Barcelona, Cardenal Joan Josep Omella, la situació d’emergència habitacional que es viu a la diòcesi de Barcelona. Durant la jornada “La llar és la clau”, l’Arquebisbe ha indicat que “no podrem parlar d’igualtat d’oportunitats real si hi ha nens que no compten amb un espai on fer els deures o famílies angoixades per no saber quan les faran fora de l’habitació on viuen”.

Una llar, més que un sostre i quatre parets

Miriam Feu, responsable d’anàlisi social i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona, ha presentat l’informe que dona nom a la jornada. Allà s’adverteix que gairebé un milió de persones de la diòcesi de Barcelona -el 36% de la població- viuen dificultats relacionades amb l’exclusió residencial. És a dir, persones que viuen en habitatges insegurs, inadequats o que han de pagar una despesa excessiva en habitatge. “Una llar és més que un sostre i quatre parets”, ha conclòs Feu.

https://www.youtube.com/watch?v=cwcnFbkC1m4

El dret d’habitatge

Seguidament, el doctor en economia de la National University of Ireland i expert en dret a l’habitatge, Padraic Kenna, ha iniciat la seva intervenció preguntant-se quin és el significat del dret d’habitatge avui en dia. El professor irlandès ha advertit que el dret a l’habitatge és constantment vulnerat per les grans immobiliàries. També ha ressaltat i que el paper de l’habitatge com a inversió supera la importància ètica i afectiva de la llar. Kenna ha indicat que són necessàries polítiques que garanteixin preus assequibles i unes mínimes condicions d’habitabilitat. D’altra banda, ha remarcat la importància de la ubicació geogràfica de l’habitatge, de tal manera que no només sigui important el lloc on es viu, sinó també de quins serveis i infraestructures es disposa.

Kenna ha denunciat que, malgrat que la totalitat dels Estats membres de la UE han acceptat complir amb els drets humans recollits a les Nacions Unides, el Consell d’Europa i la UE en matèria d’habitatge, a la pràctica aquestes obligacions no es compleixen, i que cada estat té una combinació única de lleis, procediments i polítiques sobre desnonaments i habitatge que dificulten tenir una política comuna. Per concloure la seva intervenció, Kenna ha afirmat que el compliment de la democràcia i els drets humans han d’estar per damunt del consumisme, i la legislació sempre ha de prioritzar les persones més vulnerables.

Durant la pausa de la jornada, s’ha comptat amb l’actuació de l’actor de teatre i artista visual Pep Bou. Per mitjà d’una acció amb bombolles de sabó, Bou ha volgut donar visibilitat a l’augment dels preus del lloguer de l’habitatge, generant una gran bombolla de sabó al voltant d’una casa i omplint-la de fum. L’esclat final de la bombolla ha volgut representar la fragilitat dels fonaments per garantir el dret a l’habitatge.

La taula rodona

Seguidament, s’ha dut a terme una taula rodona moderada per la periodista del Diari Ara, Natàlia Vila, que ha comptat amb la participació de Javier Burón, gerent d’habitatge de l’Ajuntament de Barcelona; Guillem Fernàndez, economista i doctor en polítiques públiques; Joan Batlle, director de programes socials de l’Agència de l’habitatge de Catalunya i Pablo Feu, advocat expert en dret urbanístic i d’habitatge. Durant la taula rodona, Burón ha afirmat que la regulació de preus és constitucionalment factible segons l’article 33 de la Constitució Espanyola, i que malgrat que l’Ajuntament de Barcelona està construint més habitatge públic, és complicat ampliar-ne el parc, ja que Barcelona és una ciutat amb poc terreny urbanitzable.

Per la seva part, Guillem Fernàndez ha afirmat que l’habitatge és un assumpte massa important per deixar-lo en mans del mercat, però també és massa important per deixar-lo només en mans de l’estat. Fernàndez ha incidit en la idea que cal la implicació de la ciutadania i de les entitats social per afrontar la gestió de l’habitatge. Seguidament, Joan Batlle ha admès que el pressupost en habitatge de la Generalitat de Catalunya és d’aproximadament 250 milions d’euros, i que per anar bé caldria destinar-hi més de 500 milions anuals.

En aquest mateix sentit, Batlle ha dit que les lleis hi són, però falta voluntat política perquè s’apliquin i més finançament. Finalment, l’advocat Pablo Feu s’ha lamentat que massa vegades la solució als problemes d’habitatge el donen entitats com Càritas, i que cal una major implicació de les administracions. D’altra banda, ha advertit que el fenomen dels treballadors pobres és cada cop més comú, i que els sous precaris faran cada cop més difícil accedir a un habitatge.

Mesures pràctiques

Per cloure la jornada, Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona, ha destacat que no només s’ha de promoure el dret a l’habitatge, sinó que cal implementar-lo amb mesures pràctiques com comptar amb un parc d’habitatge social que se situï en la mitjana europea, que és del 15%. El director de Càritas ha afirmat que la universalitat en l’accés a l’habitatge l’ha de garantir l’administració, i que el paper de les entitats ha de centrar-se a acompanyar i canviar la realitat de les persones que atenen diàriament.

Finalment, Busquets ha valorat molt positivament la jornada “La llar és la clau”, afirmant que ha estat un espai de diàleg on, més enllà de les diferències polítiques, s’ha pogut generar un debat on posar mesures concretes sobre la taula.

L’habitatge és un dels eixos més importants a la vida de qualsevol persona. És el lloc que et dona seguretat, que et dona estabilitat. Cal posar el punt de mira a una situació social del tot preocupant. Cal lluitar per en una societat més justa on tothom tingui una casa a la que anomenar llar.