«Tots i totes, sense excepció hem patit els estralls de la Covid-19 i, avui posem rostre a aquells perfils afectats per aquesta pandèmia en l’àmbit laboral». Amb aquestes paraules començava l’acte de reivindicació que ha tingut lloc aquest 7 d’octubre, Jornada Mundial del Treball Decent, a la plaça de la Catedral.

Una cinquantena de persones convocades per la plataforma Església pel Treball Decent, que engloba Càritas Barcelona i diverses entitats d’església, es van reunir per demanar la necessitat d’unes condicions dignes, ara més que mai, enmig d’un context de pandèmia.

Visibilitzar les víctimes de la crisi laboral

Per a visibilitzar la situació que es pateix, tots els convocats es van disposar en una llarga filera. Entre els membres que la formaven es van passar tres cartells, cada un d’aquests assenyalant els tres perfils més afectats. Cada cartell anava acompanyat d’una denúncia.

La primera pancarta marcava els estralls en la vida social i la dels joves, als quals, tal com es denunciava, la pandèmia «ha suposat un trencament dels seus plans de futur». «La COVID-19 no només ha estroncat la vida social dels i les joves, sinó que també els ha dificultats la progressió en els estudis o la cerca d’una primera feina».

El següent cartell denunciava el col·lectiu de les dones on accedir al mercat laboral o conciliar-lo amb la vida personal es dificulta, i encara més quan són migrants. Entre aquestes, dones en situacions diverses com monoparentals amb fills al càrrec, que viuen amb dificultats per un habitatge digne. També les que pateixen una situació irregular administrativa, parcialitat involuntaria o en condicions irregulars, com les cambreres de pisos. «El confinament va provocar que no poguessin assistir al seu lloc de treball, i que d’un dia per l’altre es quedessin sense feina, ingressos o cap possibilitat d’accedir a ajudes públiques».

Altres situacions d’exclusió

En tercer lloc, un cartell referent altres perfils relacionats amb problemàtiques comunes del mercat laboral. Entre aquestes, falsos autònoms, ser major de 50 anys, economies submergides tenir una feina a temps parcial o percebre un salari que no permet arribar a final de mes.

Durant l’acte s’ha recordat que, abans de la pandèmia el 30,7% de la població catalana no podia accedir a la protecció i l’estabilitat que proporciona un contracte de treball de durada indefinida i de jornada completa, i que molt probablement la situació s’ha agreujat arran de la crisi actual.

«Necessitem xarxes socials més fortes»

Tal com explica Desiree Garcia Roig, cap Programa Formació i Inserció de Càritas Barcelona, «aquesta precarietat, parcialitat i temporalitat que s’ha anat arrossegant des del 2018, s’ha trobat amb la crisi provocada per la pandèmia que ha portat noves exclusions com la bretxa digital». 

En aquest sentit, destaca aquells que no poden teletreballar i «s’han quedat fora del mercat laboral perquè no tenen mitjans».

Des de Càritas Barcelona, Garcia exposa que s’està ajudant a les persones a sumar-se al tren de la digitalització, «sense perdre la presencialitat contacte i fer saber a la gent que estem al seu costat i volem acompanyar-los per trobar una feina». D’altra banda, destaca que, aquesta vegada sí s’ha pres mesures d’impacte com els ERTO que «han ajudat a aturar el xoc», però aquesta solució és a curt termini i es «necessita xarxes socials fortes que quan hi hagi crisis permetin que les persones puguin cobrir les seves necessitats», afegeix.

Finalment, es va llegir el manifest l’acte va acabar amb les tres pancartes fora la filera. D’aquesta manera es va remarcar aquesta idea d’exclusió a que porten aquestes condicions en el mercat laboral.