L’Apostolat del Mar de l’Arxidiòcesi de Barcelona ha organitzat les 36es Jornades de Gent de Mar aquesta primera setmana de novembre. Des de fa dos anys, aquestes estan incorporades a les Jornades de Sostenibilitat que organitza el Port de Barcelona, convocades per primera vegada l’any passat.

Salut mental

Enguany el tema principal ha estat la “salut emocional” que ha posat nom a la primera Taula Rodona: “La importància de la salut emocional de les tripulacions embarcades”. «És important reflexionar-hi, cadascú des de les seves competències», assegura el director de Stella Maris, Ricard Rodríguez. Aquest subratlla que «cal parar atenció al benestar emocional, especialment, en un àmbit on la gent viu en alta mar durant mesos, compartint amb altres persones de diferents nacionalitats i cultures el temps de feina i  d’oci, sense alternança de rols, així com quan es troben al port sotmesos a estrès», exposa Rodríguez.

Com a interventors d’aquesta primera taula rodona destacaven el Dr. Alejandro León, Dir. Secretaria Tècnica del Comitè d’Ètica UPC i professor a la Facultat de Nàutica de Barcelona, i la Dra. M.Lluïsa Canals, Dir. Secretaria Tècnica i Científica de la Societat Espanyola de Medicina Marítima. Tots dos experts van desenvolupar el tema posant focus en la interacció entre salut física i mental i de quina manera pot afectar l’estat d’ànim en la salut de la tripulació. Entre alguns exemples, van destacar la repercussió en el sentit emocional que va provocar l’esclat de la pandèmia de la Covid. També, van subratllar la importància de mantenir un vincle comunicatiu amb les famílies. En aquest sentit, van argumentar com una bona o mala comunicació amb les famílies per part de la tripulació del vaixell afecta directament en el benestar mental de la persona i indirectament al de tota la tripulació.

Sostenibilitat

En el marc de les Jornades sobre sostenibilitat del Port, com a segon punt de reflexió es va parlar de les “Bones pràctiques de la comunitat portuària del Port de Barcelona”. En aquest aspecte es va exposar exemples tant des del punt de vista social, com és facilitar la recepció dels enviaments als mariners des de la seu de l’Apostolat del Mar, com mediambiental quant a l’aprofitament i reutilització de matèries primeres. També es va mencionar sistemes per limitar la despesa energètica i les emissions de carboni.

Trobada interreligiosa

A la tarda, va tenir lloc la tradicional trobada interreligiosa, que va comptar amb la participació de Bahaís, Sikhs, Cristians, Hare Krishna, Budistes i Jueus. Els va acompanyar la directora del Secretariat d’Ecumenisme de l’Arquebisbat, Montserrat Puigdellívol.

Cada un, des del seu punt de vista i creença van posar en comú el tema de «la religió com un camí cap a la pau interior». D’una banda, es va parlar de la possibilitat de trencar amb l’estrès del dia a dia, trobant-se un mateix des de la meditació o la pregària, arribant a un estat de pau interior. Des del punt de vista cristià, es va exposar la necessitat de «viure aquesta pau interior amb plena, sent conscient dels mals i malalties primer en mans de Déu i després treballar amb sinodalitat per treballar per al bé comú». En aquest cas es va subratllar les benaurances com a full de ruta cap a la pau interior.

Sinergies entre l’Apostolat del Mar i el Port

Durant la Jornada també van intervenir el president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, que va fer el discurs de benvinguda, així com, el cap d’organització i sostenibilitat del Port, Francesc Bonada que va col·laborar i participar durant les diferents sessions del programa.

En aquest sentit, el director de l’Apostolat del Mar fa una valoració positiva i destaca un pas endavant quant al treball conjunt amb el Port de Barcelona, del qual destaca «bones sinergies entre totes dues entitats», fet que afavoreix el desenvolupament de la tasca d’Stella Maris. «Ens alegra veure com un àmbit amb una finalitat principalement comercial mostra la seva preocupació pels aspectes humans que té cura l’Apostolat, des d’on tenim la finalitat de vetllar pel benestar de les tripulacions i que aquest sigui un compromís de tota la comunitat portuària», exposa Ricard Rodríguez.