Càritas Diocesana de Barcelona i entitats socials constaten que són moltes les famílies de Badalona que no compten amb una vivenda digne
CARITAS
“La situació de l’edifici del passatge de la Torre del barri de La Salut de Badalona no és un cas aïllat, sinó que són moltes les famílies de Badalona que viuen sense les mínimes condicions d’habitabilitat”. Així s’han expressat el Centre Sant Jaume, la Fundació Salut Alta, la Fundació Ateneu Sant Roc i Càritas Diocesana de Barcelona, entitats que treballen a la ciutat de Badalona amb famílies en situació de vulnerabilitat i que constaten com la situació de l’infrahabitatge a la ciutat s’ha agreujat en els darrers anys. Durant el 2019, Càritas Diocesana de Barcelona ja ha atès a més de 800 famílies de Badalona que no viuen en un habitatge digne, i lluny de disminuir, aquesta xifra ha augmentat un 19% en relació a l’any anterior. Badalona no és un cas aïllat, i la problemàtica de l’habitatge ja afecta un 36% de les persones de la diòcesi de Barcelona, que suposen gairebé un milió de persones.
Més que un sostre
Les entitats que treballen sobre el terreny han remarcat que un habitatge és més que un sostre i quatre parets, que és un dret humà irrenunciable. En la majoria d’ocasions, les famílies amb pocs recursos es veuen abocades a viure a una habitació subarrendada; això comporta que no tenen seguretat en la tinença, que no poden accedir a ajuts públics per manca d’un contracte legal i que no poden demanar ajuda a les administracions públiques en cas de desnonament.
Sota l’iceberg
Les persones i famílies que lloguen una habitació no surten a les estadístiques públiques; són persones en situació de sense llar ocultes, que no tenen un espai on descansar, i que es veuen obligades a compartir serveis com la cuina o el bany. D’altra banda, hi ha famílies que, tot i no veure’s obligades a compartir la llar, viuen en habitatges inadequats que es troben en unes condicions precàries i d’insalubritat, sense accés a subministraments bàsics. En la majoria de casos, les famílies no tenen recursos per rehabilitar el pis o la finca on viuen, i la manca de manteniment les situa en un risc constant, posant en perill la seva salut i integritat física.
Un abordatge col·lectiu
Les entitats han lamentat que les administracions no hagin actuat abans amb relació a l’immoble, entenent que la majoria de les famílies no podien assumir el cost de rehabilitar la finca. Així mateix, s’ha constatat que la problemàtica de l’habitatge va més enllà del mal estat d’un immoble, ja que només durant el mes de novembre, 24 famílies de Badalona estan en risc de perdre la llar, segons la Plataforma Sant Roc Som Badalona.
En aquest context, s’ha demanat una ràpida resposta a les famílies desallotjades per l’enderroc, però també a totes les persones desallotjades que vivien al voltant de l’immoble, independentment de la seva situació administrativa. D’altra banda, s’ha instat a Generalitat i Ajuntament a treballar en un pla conjunt per respondre a les deficients condicions que presenten molts dels habitatges de barris com el de La Salut, i que s’implementin polítiques per garantir que tothom tingui dret a un habitatge digne. “La llar és un tema clau que cal abordar col·lectivament, i no podem deixar-lo en mans d’unes lleis de l’oferta i la demanda sense límits”, han conclòs les entitats.
