Aquest matí, a la Farinera del Clot, s’ha dut a terme la Jornada Famílies i sensellarisme: realitat invisible. L’acte, organitzat per la Xarxa d’Atenció a  Persones Sensellar de Barcelona (XAPSLL) i la Universitat de Barcelona (UB), ha volgut posar el focus  en les causes de la situació de sensellarisme que pateixen moltes famílies de Barcelona.

Fina Contreras, responsable del programa de Sense Llar i Habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona  i Roger Fe, Responsable de l’Àrea Social d’Assís Centre d’Acollida, han estat els encarregats de donar  la benvinguda als assistents. Contreras ha destacat que la jornada dona veu a les famílies que  estan patint exclusió residencial, i que destaca per ser un punt de trobada entre el món  acadèmic, les entitats socials i l’administració. Per la seva banda, Fe ha explicat que la XAPSLL  porta fent una tasca conjunta des de 2005, i que gràcies a la bona feina feta es poden treballar temes  que són a l’ordre del dia, com és el cas de l’Aporofòbia. “La Comissió de Drets i Aporafòbia, per  exemple, és l’encarregada de recollir informació i dades sobre violència i discriminació que pateixen  les persones sense llar”, ha declarat Fe. Gràcies a aquesta tasca, totes les vulneracions de drets  que pateixen les persones en situació de sensellar quedaran recollides a l’informe anual  2022 de discriminació a la ciutat de Barcelona. 

“Recerca sobre  Famílies en situació de sensellarisme a Barcelona”

Seguidament, s’ha donat pas a la presentació de les principals conclusions de l’informe “Recerca sobre  Famílies en situació de sensellarisme a Barcelona”. Les professores de la UB i coautores de l’informe  Virgínia Matulič, Adela Boixadós i Montserrat Yepes han estat les encarregades d’exposar les dades  més destacables de l’estudi, basat en entrevistes a famílies i a professionals, així com a partir  de les dades descriptives de les famílies facilitades per les entitats, serveis, i empreses  proveïdores participants. 

Per una banda, s’ha estudiat la situació de 991 famílies amb càrregues familiars ateses per  12 entitats socials de Barcelona, els serveis municipals i d’empreses proveïdores de la  ciutat, amb l’objectiu de descriure’n el perfil. D’altra banda, s’han realitzat entrevistes amb  profunditat amb 10 famílies i 8 professionals, per constatar quins són els elements que les han abocat  a una situació de sensellarisme, identificar els obstacles per superar la situació, i com cal abordar les  possibles solucions.

“La majoria de famílies que pateixen el sensellarisme són famílies nuclears, seguides de  monoparentals que estan a càrrec d’una dona”, ha indicat la professora Maria Virgínia  Matulič. 

La professora Adela Boixadós ha detallat que a les entrevistes, moltes de les mares  expliquen que els hi és molt difícil compaginar la cura dels infants i la feina, i que en la  majoria d’ocasions això els hi fa perdre oportunitats laborals. En aquest sentit, la professora  Montserrat Yepes ha constat que són les dones les que més pateixen les situacions de  sensellarisme, ja que prop d’un 46% de les famílies analitzades estan a càrrec d’una dona sola. “El trencament familiar, sumat a la desocupació i a la dependència d’una economia submergida i  precària aboca a moltes d’aquestes dones a la pobresa”, ha detallat la investigadora.

Un 40% de les famílies analitzades han manifestat viure sense cap ingrés, i un 35%, malgrat tenir feina,  sobreviuen amb menys de 900€ al mes. Aquesta precarietat laboral té una relació directa amb la  precarietat habitacional, ja que en el 40% dels casos, les despeses derivades de l’habitatge són assumides  per una entitat, servei municipal o empresa proveïdora. “Si aquestes famílies no comptessin amb  el suport de l’administració o de les entitats socials, molt probablement es veurien  abocades a viure al carrer”, han constatat les investigadores.

Les responsables de l’informe han afirmat que la majoria de famílies viuen en llars adequades, si bé 1  de cada 10 famílies viuen en llocs que no cobreixen les condicions mínimes d’habitabilitat (79,4%),  amuntegades (26,8%), o un espai en males condicions, com poden ser humitats o desperfectes (20,6%).

“La majoria de les famílies es troben en situació de relloguer, i es veuen obligades a viure  en una habitació, amb infants a càrrec”. Per les investigadores, aquesta situació té un impacte  directe en la família, però sobretot en els infants, ja que no tenen un lloc on fer els deures o gaudir  d’un moment de lleure o intimitat. A més, en 1 de cada 10 famílies es detecten problemes  d’atenció a la infància, i fins i tot hi ha situacions de violència masclista en un 6% de les  famílies. 

Les investigadores han fet una crida a reforçar la presència i l’acompanyament dels serveis socials en  tots aquests casos, ja que la meitat de les famílies, malgrat ser ateses per aquests serveis, manifesten desconeixen altres recursos dels quals podrien disposar. D’altra banda, 4 de  cada 10 famílies afirmen no rebre una resposta per part de l’administració i/o presenten  manca o dificultats per obtenir la documentació requerida. 

En finalitzar l’acte, les entitats han fet una sèrie de propostes, demanant centrar la mirada en  aquells drets que s’estan vulnerant, com són el dret a l’habitatge, el dret al treball digne,  el dret a la protecció social i els drets de la infància i traslladar les aportacions a aquells  organismes i institucions responsables de garantir que tothom gaudeixi d’aquests drets  per igual. “Cal visibilitzar el sensellarisme de les famílies. En un entorn on les polítiques d’habitatge  estan enfocades a fomentar el mercat privat i on l’habitatge social és molt minoritari, les  persones que treballen en l’economia submergida, o les persones immigrants no regularitzades  pateixen sistemàticament d’exclusió residencial. És necessària una nova resposta política i d’intervenció  social”, han indicat.

Font: Càritas Barcelona/ Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar