La Xarxa d’Hospitalitat ( projecte de MIGRASTUDIUM ) va començar a funcionar l’any 2017. Des d’aquell moment i fins a dia d’avui ha donat resposta a 65 persones en «situació de carrer» o amb greus problemes d’habitatge. Es tracta, en tots els casos, de persones migrants en situació d’irregularitat administrativa o sol.licitants de protecció internacional. Durant un període màxim de 9 – 12 mesos són acollides en una família o comunitat. A part de sostre i alimentació, el més important és la convivència diària i la possibilitat, de la persona acollida, d’entrar en espais de noves relacions ( i també possibilitats de futur ).

Quan es va iniciar l’estat d’alarma estaven acollides 14 persones en 12 llars diferents ( 9 famílies i 3 comunitats religioses ). Per a totes elles estan essent dies de redescobrir el valor de la convivència en unes circumstàncies excepcionals que, moltes vegades, requereixen posar en joc el millor de cada persona. Enmig de les dificultats que van sorgint, tots ells ens transmeten l’agraïment pel descobriment del més profund de l’altra persona. El descobriment del germà en el rostre de qui fa uns mesos era un desconegut, la certesa d’estar «trepitjant terra sagrada».

Dos persones de llars acollidores ens expressen el seu testimoni d’esperança :

«…hem pogut créixer i compartir: pors; dubtes; incerteses; angoixes; però també Fe i Esperança. Hem hagut de cedir temps a l’altre; obrir-li espais que abans eren nostres…; a donar obertura a l’acceptació de l’altre compartint les nostres alegries i pors,…; adonar-nos i acceptar les nostres limitacions… Penso que l’ajuda mútua és la nostra eina, el respecte a l’altre…la nostra riquesa…
Tot això aprenent cada dia a ser conscients que estem sota el paraigua de Jesús qui camina amb nosaltres i ens ve a trobar.»

«Obrir-te a un altre. Deixar-lo passar. I fer-ho sense incomodar-lo. Sense exigir res. Simplement fer-ho perquè vols, perquè ho has decidit. I en aquesta decisió hi ets tot. “Aquí estic per a tu, reposa i beu, refes-te i celebra la vida. Confia que hi ha un camí sota els teus peus, reconeix-lo i posa’t en camí  Tu pots.” Com dir tot això sense dir-ho? Obrir-se a un altre que no coneixies i adonar-te que, en el fons, ja el coneixies perquè la humanitat es troba.»