Una experiència bellíssima com totes les que últimament vivim tots aquells amics de l’Hospital de campanya que tenim la sort de poder i voler participar.

Dies abans ho havíem preparat amb els nostres acollits perquè ells fossin els principals participants de la celebració. amb les dificultats que això comporta, he aconseguit un bon grupet que pogués llegir les monicions, portés les espelmes, toquessin la guitarra en els cants… i participessin en l’acció de gràcies.

Presidits pel Bisbe Auxiliar de Barcelona, Toni Vadell, han sortit a l’altar set capellans amics de Santa Anna i compromesos en aquesta tasca amb els sense sostre.

Viqui ha fet una petita introducció. Reproduïm algunes frases: ” Per segon any consecutiu ens reunim en torn a l’altar per a celebrar junt la memòria de germans nostres que, després de viure sense sostre durant un temps, han trobat definitivament una llar…. Com que no van gaudir de la tendresa d’una família o d’una llar al seu costat a l’hora del seu traspàs, avui ens reunim aquí a l’Eucaristia per acomiadar-los de una manera digna i escaient: donant gràcies per les seves vides.”

El moment més emotiu ha estat el de recordar, un per un al 46 morts sense sostre. Mentre els seus noms era pronunciats a la gran pantalla apareixia una escultura de Jesús com un captaire dormint en un banc del carrer i el nom escrit del difunt.

Mentre tant a cada nom un acollit o voluntari duia una espelma que anava col·locant a l’altar.

La taula de l’Eucaristia ha acabat plena de espelmes tan significatives com el simbolisme que representaven. Impressionava pensar en tant germans nostres que han viscut els últims temps de les seves vides sense una llar on viure i morir dignament.

El Bisbe ha tingut a l’hora de la benedicció un detall preciós. Dos infants de uns 8 o 10 anys que acompanyats dels seus pares assistien a la celebració han anat a l’altar i han rebut del Bisbe un “secret” que havien de comunicar a 14 persones. El secret era preciós: “Deu t’estima moltíssim”.

L’acció de gràcies final ha donat la paraula a un bon grapat de persones que ens han commogut amb les seves paraules. D’una manera especial el senyor que ha dit
acabava de enterrar a un nebot seu de 25 anys al que havia estat cercant sense resultat durant dos anys. Ha mort als carrers de París… Per ell també hem pregat.

Descansin en pau!
Viqui Molins

Notícies d’última hora, Hospital de Campanya, Parròquia de Santa Anna 2 de novembre de 2018