La celebració del Temps de la Creació reuneix a Santa Anna diferents confessions cristianes i posa el focus en l’aigua com a font de vida i bé comú
L’església de Santa Anna de Barcelona ha acollit la Celebració ecumènica del Temps de la Creació 2026, que enguany, sota el lema «Aigua Viva», ha posat l’aigua al centre com a font de vida, bé comú i símbol de renovació.
L’acte ha convocat membres de diferents confessions cristianes en una mateixa acció de gràcies i responsabilitat envers la Creació, en una celebració que ha unit pregària, conversió ecològica i compromís amb la cura de la casa comuna. Tal com apunta la responsable d’Ecologia Integral de l’Arquebisbat de Barcelona, Maria Bargalló, «l’aigua és un bé comú imprescindible que cal protegir i compartir, especialment davant situacions d’escassetat, contaminació i desigualtat en l’accés».
A l’acte han participat representants de les esglésies ortodoxes grega i sèrbia, de diferents comunitats evangèliques i anglicanes i de l’Església catòlica. Una dimensió ecumènica que, segons Bargalló, respon a una «responsabilitat compartida». «Davant els reptes ambientals no hi ha fronteres confessionals i permet oferir també «un testimoni compartit davant la societat».
De les «llàgrimes de la Creació» a l’«Aigua Viva»
Durant la pregària ecumènica, acompanyada per la música, l’aigua ha actuat com a fil conductor, des de l’acció de gràcies pel seu do fins als gestos de lament, intercessió i compromís.
La celebració s’ha iniciat amb l’acollida del rector de Santa Anna, Mn. Peio Sánchez, que ha donat pas al testimoni de Bauba, un dels joves de l’Hospital de Campanya. El jove, de Guinea Conacry, ha compartit el seu camí fins a arribar a Barcelona, marcat per la travessa del desert sense aigua i del mar, situant des de l’inici l’aigua com a font de vida i d’esperança.
Un dels moments centrals ha estat el signe de les «llàgrimes de la Creació». A través de vuit bols d’aigua, els participants han estat convidats a contemplar simbòlicament les ferides que afecten la casa comuna, mentre representants de les diferents confessions han recordat realitats com la contaminació dels rius i oceans, la sequera o les inundacions.
Després de la Litúrgia de la Paraula, Mn. Peio Sánchez ha convidat a contemplar una Creació que prové de Déu i que és donada a tots per donar vida, recordant que la casa comuna és la casa de tots i que tots som cridats a tenir-ne cura.
La pregària ha continuat amb la professió de fe ecumènica i les pregàries, que han posat el focus en la contaminació, l’escassetat d’aigua i les conseqüències del canvi climàtic sobre les comunitats més vulnerables. En el tram final, Mn. Joan Costa, responsable de la Delegació diocesana de Pastoral Caritativa, ha fet la benedicció i l’enviament amb una crida a «tenir cura de la creació i a treballar per la justícia».
«Pouar l’Aigua Viva»
La celebració ha culminat al claustre amb una acció simbòlica al voltant del pou, on els participants han representat el gest de «pouar» l’Aigua Viva i fer-la arribar fins als bols de les «llàgrimes de la Creació». Un gest que, tal com explica Bargalló, «evoca la Font d’Aigua Viva que emana de Déu i suposa la possibilitat de renovació, guarició i esperança».
Bargalló apunta també la dimensió ecumènica i comunitària de l’acció: «Les gotes només es converteixen en un riu capaç de guarir la terra quan s’uneixen. Per això, aquesta acció simbòlica vol recordar que la cura de la creació és una tasca que ens compromet junts».
Una ecologia que posa al centre la Creació i les persones
Més enllà d’aquesta celebració, el Departament d’Ecologia Integral treballa perquè la cura de la casa comuna formi part de manera transversal de la vida de les comunitats cristianes. Tal com explica Bargalló, «No es tracta simplement que l’Església faci activitats “verdes”», sinó d’incorporar la cura de la Creació «com una dimensió transversal de la seva missió».
De cara al curs 2026-2027, es vol fer un pas més proposant que les parròquies i comunitats facin una autodiagnosi, constitueixin petits grups impulsors i elaborin plans d’acció anuals d’ecologia integral amb objectius concrets. També es preveu reforçar la xarxa de comunitats ecosolidàries i continuar oferint recursos pastorals i litúrgics al llarg del curs.
L’objectiu, resumeix Bargalló, és que l’ecologia integral «formi part de la vida ordinària de les comunitats» i no quedi reduïda «a una activitat puntual o a una campanya».
