Dit i fet és un centre que acull homes majors de cinquanta anys en risc d’exclusió social al barri de sant Just de Ciutat Vella creat l’any 1988
ESGLÉSIA DE BARCELONA
El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova ha visitat el centre Dit i fet de la Delegació diocesana de pastoral social i caritativa. La trobada s’emmarca en les preses de contacte que el bisbe està duent a terme per conèixer de primera mà les entitats socials d’Església de l’arxidiòcesi.
El bisbe Javier ha assenyalat que «poder sentir-se a casa genera una sensació de pau i goig que s’encomana a tots aquells amb qui tenim relació». Per això des de Dit i fet assenyalen que «és una casa oberta, que participa en les activitats del barri, que rep també la col·laboració dels veïns en forma de recursos, voluntariat, que acull temporalment a persones per ajudar-los en un impàs». El centre també està col·laborant en xarxa amb altres entitats del barri i estenent vincles de solidaritat.
Seqüeles de la pandèmia
La situació de pandèmia va fer que la casa hagués de tancar els seus serveis per tal de protegir la salut dels homes que hi residien. La casa de Dit i fet va patir un brot que va provocar cinc contagis asimptomàtics, però un d’ells que era el degà de la casa va morir. «Hem fet experiència de com només amb el suport mutu podem afrontar les situacions difícils» asseguren des del centre. «La presència del bisbe Vilanova ens esperona a seguir endavant en la nostra tasca de contribuir que la vida de tots sigui més digna i més plena, tal com Jesús ens va ensenyar» han explicat.
Coneix Dit i fet
Dit i fet és un centre que acull homes majors de cinquanta anys en risc d’exclusió social al barri de sant Just de Ciutat Vella, creat l’any 1988 pel P. Paco Garcia Fillat. La casa es caracteritza per l’autogestió i la participació. Els homes acollits pel centre formen una comunitat que, amb l’ajuda mútua i la implicació de tots, segueixen endavant i donen la mà als seus companys i als veïns i veïnes més desafavorits del barri amb un rober popular i un menjador. Quan aquestes persones emprenen la marxa de la casa, tenen el suport d’una coordinadora que treballa al centre, tot i que l’estada a la casa és il·limitada. La intuïció de fons significa que quan les necessitats bàsiques estan cobertes i la persona assumeix tasques concretes de forma activa, això genera processos de dignificació i creixement que reverteixen en el mateix entorn.
