Educació, roba, electricitat, menjar o habitatge? Amb que gastaries els teus diners? Així s’ha plantejat l’acte de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, un clam sota el lema “DIGUES PROU! NINGÚ SENSE LLAR”. Perquè la situació no s’atura sinó que s’incrementa. Un centenar de persones s’han concentrat aquest migdia a la Plaça Sant Jaume per dir que cap persona dormint al carrer és possible.

L’acció de carrer ha volgut denunciar la impossibilitat de viure amb una quantitat simbòlica de 430€ mensuals. Utilitzant un mural, les persones participants en l’acte han hagut de pensar on destinaven aquests 430€, donant-los a escollir entre habitatge, transport, roba, subministraments, i menjar. Davant d’aquesta tria, i sabent que només podien col·locar els diners en una d’aquestes necessitats bàsiques, la majoria de persones han triat l’habitatge com l’element més imprescindible per garantir una vida digna.

L’acte, convocat per la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), ha volgut alertar sobre la situació que viuen les persones sense llar a la ciutat de Barcelona, recordant que cada nit més d’un miler de persones dormen als carrers i places de la ciutat. Lluny de millorar, les entitats han alertat que és un fenomen creixent, indicant que en només 8 anys hi ha hagut un increment de gairebé un 40% de les persones que dormen a l’espai públic o en albergs de Barcelona.

Les entitats han indicat que des del 2011 continua havent-hi una tendència ascendent del sensellarisme a Barcelona, amb un total de 3.696 persones en aquesta situació durant el 2019. D’aquestes, 1.027 persones pernocten al carrer i 498 viuen en assentaments, les situacions d’exclusió més visibles. Les altres 2.171 es distribueixen entre centres residencials i pisos d’inclusió de la XAPSLL. Les entitats han constatat que aquest augment no és un fenomen local sinó que es tracta d’un problema que afecta altres ciutats europees i de l’àrea metropolitana de Barcelona.

També s’ha volgut alertar sobre un canvi de perfil que s’està produint, incidint en l’augment dels joves d’entre 18 i 30 anys. Segons el darrer informe “Diagnosi 2019. La situació del sensellarisme a Barcelona. Evolució i joves en situació de sensellarisme”, el 17,9% del total de persones que dormen al carrer se situen en aquest franja d’edat, augmentant en 5,6 punts percentuals en 2 anys.

Així mateix, s’ha alertat que factors com la precarització laboral, la manca d’habitatge assequible, i una llei d’estrangeria que dificulta l’accés al mercat laboral situa als joves en greus dificultats per construir un projecte propi.

Davant d’aquesta situació, Fina Contreras, responsable del programa de Sense Llar i Habitatge de Càritas Diocesana de Barcelona i membre de la XAPSLL, ha fet una crida a la ciutadania, indicant que el sensellarisme és sempre una vulneració de drets que té solució. “Hem de superar prejudicis i pors, i aproximar-nos amb molt de respecte i delicadesa a aquestes persones: coneixent-los amb noms i cognoms, podrem afrontar un problema que té solució. El que ens humanitza és la relació”, ha indicat Contreras.

Per la seva banda, la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, Sonia Fuertes, ha fet una crida a “evitar normalitzar el sensellarisme” i, especialment, “el fet que persones joves estiguin vivint al carrer i es vegin desproveïdes del dret a l’habitatge”.També ha assenyalat que “cal fer una reflexió, més enllà d’administració i entitats, sobre un model injust que no posa els drets de les persones en primer pla”, i que davant d’aquest problema “només és possible una solució col·lectiva”.

Finalment, Roger Fe, cap de l’Àrea Social d’ASSÍS Centre d’Acollida, ha reclamat a les administracions competents un desenvolupament de polítiques públiques que previnguin  el sensellarisme, que s’anticipin a la pèrdua de la llar i que garanteixin l’accés als recursos adequats, així com impulsar mesures d’accés a un habitatge públic de lloguer social. “El sensellarisme és una responsabilitat de tots i cadascun dels membres de la societat,  però sobretot dels diferents nivells de l’administració (local, autonòmic i estatal), que han de posar aquesta problemàtica al centre de la seva actuació. No pot ser que només a la ciutat de Barcelona es duguin a terme polítiques d’atenció i prevenció del sensellarisme, sinó que cal abordar el fenomen al conjunt de l’àrea metropolitana i als municipis propers”, ha indicat. Així mateix, s’ha demanat aprovar i implementar l’Estratègia Integral per a l’Abordatge del Sensellarisme a Catalunya, i finalment s’ha instat a comptar amb espais residencials per aquelles persones que viuen una situació de sensellarisme, garantint la perspectiva de gènere on homes i dones puguin tenir espais diferenciats.

Font: CÀRITAS