Son les onze del matí i el menjador d’aquesta obra social emblemàtica de la Barceloneta, que fa més d’un any hagués estat plena de gent esmorzant, ara roman silenciosa, els àpats es segueixen donant a un centenar de persones però a causa de la covid, se’ls han d’emportar. Aquesta va ser una iniciativa pionera de sor Genoveva Masip, filla de la caritat de Sant Vicenç de Paül, que fa més de 30 anys va pensar que aquesta era una bona manera de xerrar i conèixer la gent sense recursos que trucava a les seves portes. El bisbe Javier Vilanova, seguint el seu recorregut per la riquesa d’entitats socials que hi ha a la arxidiòcesi, va poder conèixer de primera mà, l’obra social santa Lluïsa de Marillach, que compta amb trenta treballadors i un centenar de voluntaris. La seva missió establir vincles amb els que viuen i dormen al carrer, acollir gent convalescent a la seva casa prop del mar, acompanyar i proporcionar pisos d’inserció social, etc.

“L’acció social de la companyia de les Filles de la Caritat està atenta per descobrir les noves formes de pobresa i conèixer les seves causes per generar-ne resposta”, comenta la religiosa  Núria Andreu, mentre fem una visita per les instal·lacions, acompanyats per Laura Garcia, directora de l’obra social i el franciscà Josep Ribalta, membre del secretariat de marginació. Els últims temps han portat la pandèmia, un nou escull que impedeix el tracte més proper amb el necessitat. Han hagut de recórrer a la imaginació i han fet molt suport telefònic durant aquest any, també s’ha rejovenit el voluntariat i han fet classes de reforç de forma individual al aire lliure passejant pel front marítim. El bisbe Javier segueix el recorregut per les instal·lacions amb interés saludant els homes residents, molts d’ells estrangers, malalts que han sortit de l’hospital i necessiten recuperar-se. Comenta com n’és de comfortable l’edifici, les habitacions tenen molta llum, aules per fer tallers i fins i tot una terrassa per prendre el sol i respirar aire de mar. Parla amb en Happy, un camerunés, i li crida l’atenció una gran i bonica creu que porta penjada al coll, i ell li respon que és un regal del seu bateig fa quatre anys a Sant Egidi i que sempre la porta amb ell. 

El bisbe Javier també té l’ocasió de parlar amb altres religioses, la majoria ja d’avançada edat i a totes els agraeix la seva plena i llarga dedicació com és el cas de la Pilar de 98 anys, que ha conegut diverses generacions del barri de la Barceloneta, des de que va arribar a Barcelona amb només 21 anys per dedicar la seva vida als altres.

Rosalia Rendú, espai de vincles

Dels molts projectes que duen a terme les Filles de la Caritat, l’espai Rosalia Rendú defineix molt be la seva voluntat d’atendre al més desvalgut. Cada nit surten parelles de voluntaris per establir vincles amb les persones que viuen i dormen al carrer des de fa anys. “Es tracta d’establir una relació de confiança, els oferim un espai per pernoctar durant algun temps. La majoria tenen problemes psiquiàtrics i de salut, i per això és important estar a prop seu i ajudar-los en el que necessiten en cada moment”, explica Laura Garcia.

Glòria Carrizosa Servitje

Secretariat de Marginació de l’Arquebisbat de Barcelona