Cristianisme i Justícia reflexiona sobre les afectacions socials, polítiques, econòmiques i espirituals de la pandèmia
ESGLÉSIA DE BARCELONA
El centre d’estudis Cristianisme i Justícia presenta una reflexió sobre el que ha significat la crisi viscuda aquests mesos, així com els reptes i els riscos, plantejats en un document que firma Jaume Flaquer, responsable teològic del centre, i que s’ha publicat a la col·lecció Papers. Aquesta experiència ha tornat a situar la mort, aliena a la quotidianitat del primer món, com a un esdeveniment molt present i, de sobte, el virus ha desplaçat a la humanitat «vers l’interior i vers l’essencial» asseguren en l’escrit.
Amb tot, el document de Cristianisme i Justícia relativitza les expectatives de canvi de les que tant es parla: «no és pas segur que la humanitat tregui totes les conclusions que hauria de treure d’aquesta pandèmia», ja que «els propòsits difícils que es prenen durant les crisis sovint es deixen de banda quan tornen els bons temps».
Desigualtats, riscos per a la democràcia, la privacitat i els drets civils
Davant la crisi econòmica a conseqüència de la pandèmia, Cristianisme i Justícia recorda que «no ens afectarà a tots de la mateixa manera», i «hauríem de trobar maneres per tal que la solidaritat que manifestem davant d’aquest problema compartit no s’esvaeixi els mesos que vindran».
De la mateixa manera, la pandèmia «pot provocar un desplaçament de l’eix del món cap a l’Orient i ens situa també enfront d’un important risc de menor protecció de la privacitat i dels drets civils» assegura el document. Al mateix temps, «Occident no hauria d’oblidar el seu compromís de justícia amb els països del sud global, ja que podem preveure emergències humanitàries d’un abast incalculable».
Una vulnerabilitat compartida
Finalment el text urgeix a elaborar una narrativa global sobre el que ha passat, posant de manifest les causes ecològiques, el model de globalització i de consum, la necessitat de potenciar una sanitat pública de qualitat i la recerca, així com avaluar el nostre sistema d’atenció a les persones grans. En definitiva, «reconèixer-nos vulnerables i que aquesta vulnerabilitat compartida ens faci sentir una sola humanitat». Tot i que l’àmbit d’afectació és molt diferent, és el primer mal que es viu de manera universal i que ha obligat a mobilitzar-se amb urgència davant un problema que afecta tots els estats, races i religions.