El treball decent és una cosa que manca avui dia. Per aquest motiu la pastoral Obrera de l’arxidiòcesi de Barcelona ha organitzat una taula rodona per parlar sobre aquest tema tan present en la nostra societat.
Integrants de la taula rodona
Aquesta taula rodona, moderada pel periodista Josep Maria Ureta, ha estat formada per la Sra. Àngels Cuadrada, subdirectora General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Llorenç Villaplana, Secretari d’Acció Sindical de l’USOC i la Sra. Rosa Llamas, directora de Persones i Organització del Grup CLECE. Una representació de cada un dels actors responsables de la política i situació del món del treball: Administració, món sindical dels treballadors i treballadores i món empresarial.
Moltes desigualtats per afrontar
En aquest diàleg es va coincidir en una cosa clau: encara queden moltes desigualtats i precarietats per afrontar per totes parts. Des de l’Administració, Àngels Cuadrada va reconèixer que “s’han de millorar les condicions laborals i buscar l’equilibri, la globalització ha de ser equitativa”. En Llorenç Villaplana va posar de manifest que “tothom ha de tenir una vida digna i que les mateixes lleis estan permetent el treball indecent i que això els sindicats no ho poden permetre”. Des del món empresarial, Rosa Llamas va manifestar que “les empreses han de ser rigoroses i complir amb els convenis”.
Posteriorment es va donar la paraula a les persones convidades a la fila zero. Representants també d’entitats vinculades al món del treball: la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya, el Col·lectiu “Les Libèl·lules”, la CGT, l’Assemblea d’Aturats de Barcelona i els Moviments Obrers Cristians (JOC, ACO, GOAC i MIJAC).
Cooperatives, un testimoni d’autogestió
En el diàleg posterior es va compartir, entre altres, el paper tan important de les cooperatives com un testimoni d’autogestió per part de la classe obrera, o el treball que ens queda per fer sobre la conscienciació de classe treballadora. També es va recordar que l’any vinent farà 100 anys de la conquesta de la jornada de 8 hores laborals. 100 anys en els quals no hem avançat gens. Potser és un repte important a recuperar. Finalment, es va acabar el diàleg amb un alè d’esperança fent una crida a la utopia en el món del treball.
Una pregària conjunta acompanyada pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mn. Sergi Gordo, va cloure l’acte. El bisbe Gordo qui va recordar la importància del treball en la vida de les persones i recordant la nota que els Bisbes Catalans van fer l’octubre de l’any passat sobre el treball decent.
Església pel treball decent
Fa poc més de dos anys que es va constituir la plataforma Església pel treball decent formada per diverses entitats socials cristianes: Càritas, Justícia i Pau, Cristianisme i Justícia, Mans Unides, la Delegació diocesana de Pastoral Social, el Seminari de Doctrina i Acció Social de l’Església, Acció Solidària Contra l’Atur, la Unió de Religiosos i Religioses de Catalunya i la Delegació diocesana de Pastoral Obrera.
Una data posposada
Cada any, el 7 d’octubre, se celebra la Jornada Mundial pel Treball Decent. Enguany, donada la situació política de Catalunya l’acte previst per aquesta plataforma va ser traslladat a una nova data que permetés participar amb més facilitat. Així, aquest 1 de març, una data molt propera al 8 de març, Jornada Mundial de la Dona treballadora, va tenir lloc la taula rodona “Com assolir avui un treball decent?”.
Treball decent com a objectiu
La finalitat de la plataforma Església pel treball decent és sensibilitzar de la necessitat d’un treball decent per a tothom. Un treball que dignifiqui la persona, un dret fonamental de tota persona. Les precarietats laborals són una realitat dura i quotidiana, que es va cronificant i que moltes persones experimenten en el dia a dia: temporalitat, sous insuficients i miserables, bretxa salarial entre homes i dones, falsos autònoms forçats, l’atur, una jubilació molt injusta, en definitiva una gran pèrdua de drets. Considerem que tot plegat és el resultat d’un mal model socioeconòmic, que perjudica sobretot les persones més senzilles.
