Testimonis colpidors d’immigrants en la recerca d’un futur digne, en una trobada impulsada pel Secretariat de Marginació

Barcelona-26 de juny

Isidre Gutiérrez va fundar fa 14 anys aquesta entitat privada, sense ànim de lucre, que només rep 2.000 euros de subvenció a l’any, i gestiona tots els seus projectes gràcies a l’ajut de col·laboradors i voluntaris, “per ajudar les persones aturades a trobar una feina digne, en un llarg procés que pot durar anys”. Promouen una gran quantitat de cursos i tallers (informàtica, anglès, català) i classes de mindfulness i educació emocional, perquè “viuen situacions molt angoixants i necessiten aquestes recursos per no enfonsar-se”. També fan visites guiades a centres locals, o visites culturals que agraden molt com la Sagrada Família o el Camp Nou.

Com a cloenda del curs, avui han preparat una dinàmica d’habilitats socials, que permet a la trentena de persones ateses en aquest petit centre del carrer Biscaia, explicar les seves vivències i expressar quins aspectes canviarien per millorar la situació de tantes persones necessitades. La majoria són immigrants que es veuen reflectits en una petita maleta que hi ha al centre de la sala. Van haver de marxar dels seus països i deixar les famílies i la seva vida per iniciar una aventura que acostuma a ser massa dura. Com la Memfis, colombiana, que només fa cinc dies que ha arribat a Barcelona, dorm al ras i es desfà en plors perquè no coneix ningú, té por i no sap on anar. Tot seguit un voluntari diu que l’ajudarà a empadronar-se, a Barcelona es pot fer encara que no es tingui un domicili fixe, i la guiaran en el procés que tot just ara comença.  El Juan també s’emociona quan recorda com dormien cinc persones en un mateix llit en una habitació de 15 metres quadrats, o la Isabel, encara que és infermera, li demanen més cursos, que no pot pagar, per treballar. I és que moltes de les persones que reben, tenen estudis universitaris, però tot i així sense papers no els hi fan un contracte de treball, i han d’acceptar petites feines, mal pagades i precàries. Afirmen que caldria canviar les lleis per no tenir tants entrebancs burocràtics en el dia a dia.

Escoltar les seves històries i veure els seus ulls plorosos fa que se’ns encongeixi el cor. “Estic molt impactat de trobar-me amb aquesta realitat tan crua, m’emocionen molt els vostres testimonis i os agraeixo la dignitat i la valentia que teniu”, els hi va dir el bisbe Javier. El món està deshumanitzat, perquè molts s’han oblidat de Déu i s’han perdut els valors cristians. Però jo us animo a no defallir i a confiar molt en el Senyor, que posa en el vostre camí persones bones com les que aquí us acompanyen.” El bisbe també els va aconsellar d’anar a les parròquies on també trobaran ajuda material i espiritual . “I quan aconseguiu la feina i les condicions de vida que cerqueu, no us oblideu dels altres i seguiu teixint aquesta xarxa de fraternitat i solidaritat”.

Abans de marxar reparteixen entrepans i begudes per tots com cada dia, i abraçades i somriures, perquè molts són amics i aquesta es la seva casa i la seva família.

Glòria Carrizosa Servitje

Secretariat de pastoral dels marginats