Imatges: Ramon Ripoll

Aquest 2 de novembre, amb motiu de la festa dels Fidels Difunts, la parròquia Santa Anna ha celebrat una missa en memòria de tots aquells que han mort en el darrer any al carrer. Va ser una celebració en record a les 69 persones sense llar, entre 28 i 88 anys, que han mort sense llar enguany a Barcelona. Aquests estaven simbolitzats amb unes petites làpides a les escales del presbiteri, cada una segellada amb un nom, per cada un d’aquells que ha mort al carrer. Totes excepte una, on no hi havia cap nom, per aquell germà que no es comptabilitzar.

Ha estat el quart any consecutiu que ha tingut lloc la celebració, acompanyada dels fidels i part del voluntariat de l’Hospital de Campanya de Santa Anna. També, amb els membres de la comunitat italiana, entre aquests, el pastor Luigi Usubelli, així com, el consell de la Germandat de Confraries de Barcelona.

La germana teresiana Victòria Molins, l’inici va destacar aquests fidels difunts que vivien al carrer i han mort. Va recordar, especialment amb el seu nom, els cinc amics de Santa Anna que freqüentaven i conversaven amb els membres de l’Hospital de Campanya: la Belén, la Blanca, l’Alejandro, el Jesús i l’Ahmed.

Una situació indigne per a ells i per a la societat

«Per l’Hospital de Campanya de Santa Anna aquesta Eucaristia té un significat especial per recordar a totes aquestes persones oblidades». Així ho va declarar el rector de la parròquia Mn. Peio Sánchez. Aquest, en el moment de l’homilia va advertir com el fet que hi hagi «persones que dormen al carrer i moren al carrer no només és una indignitat per aquests que ho pateixen sinó per a tota la societat» que esdevé testimoni.

El rector de Santa Anna va explicar com, quan acompanyes els sense llar, vius el sofriment de veure com queden apartats i descartats de manera injusta. En aquest sentit, va destacar el contrast que s’uneix al mateix port de Barcelona. Un escenari on vaixells luxosos conviuen al costat d’aquells que no tenen cap llar on dormir. «No deixa de ser un avís a la societat que escandalitza. Ells es queden abandonats, sols i sense sostre. Avui els recordem i els volem fer justícia. Una justícia necessària en recuperar el nom i la seva dignitat».

Acollir el projecte d’amor de Déu

Va advertir com abandonar els germans «ofèn el nostre ésser, imatge de Déu, i alhora, ens allunya del projecte de l’amor de Déu». Va recordar que «tots som susceptibles de ser oblidats i només quedarà el nostre nom a la palma de Déu».

Tot seguit, va convidar a demanar misericòrdia per a ells i per a nosaltres per preparar-nos i caminar en direcció al regne de Déu. «Hem de tenir paciència perquè hem de carregar amb el sofriment dels nostres germans, però amb l’esperança de saber que caminem cap a la plenitud. Una taula on no hi haurà distàncies ni diferències i els darrers ocuparan els primers llocs».

En aquest dia assenyalat per a tots els fidels difunts, es va fer aquest signe cap aquells que han mort sense un llit ni un sostre. Tal com va dir el rector, es va posar la confiança que «fer memòria d’aquells que han mort és una manera de recordar-los en vida i saber que ells ens ajuden al costat de Déu, fent possible allò que nosaltres creiem impossible».