La taula rodona aprofundeix sobre les problemàtiques que s’han trobat les persones vinculades amb el món marítim a causa de la pandèmia
ESGLÉSIA DE BARCELONA
La XXXIII Jornada de la Gent de la Mar, organitzada aquest novembre telemàticament, ha celebrat una taula rodona on han participat diferents agents clau en l’activitat portuària aprofundint sobre l’impacte que ha provocat la pandèmia de la Covid-19 en les persones treballadores vinculades amb el món marítim.
Amb el títol «Com ha afectat i afecta la pandèmia a la gent de mar» la taula rodona ha anat de la mà del president de la Confraria de pescadors, José Manuel Juárez; el pràctic, Andreu Ferrer; l’Inspector d’ITF, Marc Martí; el responsable de creuers de Stella Maris, Jerónimo Dadin; i la cap de Creuers del Port de Barcelona, Mar Pérez. Tots ells moderats pel president de l’Associació Catalana de Capitans de Marina Mercant, Agustín Montori.
La pandèmia viscuda al mar
Des que va començar la pandèmia molts col·lectius s’han vist greument afectats per aquesta crisi sanitària i econòmica. Un d’aquests col·lectius són les persones vinculades al món marítim, ja que aquestes tripulacions dels vaixells s’han acabat convertint en uns dels «treballadors essencials invisibles de la pandèmia».
El president de la Confraria de Pescadors de Barcelona, José Manuel Juárez, ha manifestat el seu desconcert del principi de la pandèmia quan el seu sector era considerat imprescindible i alhora tenien molt poca informació. Per aquest motiu van intentar minimitzar els riscos i això els va comportar grans pèrdues. «Ningú ens donava solucions, ni es podien aconseguir mascaretes o guants, així que dels 250 treballadors a la confraria de Barcelona, 18 van donar positiu». A més, José Manuel Juárez explica que la confraria «ha facturat un 30% menys que la mitjana dels últims exercicis» un percentatge molt elevat que ha mantingut a molts treballadors sense ingressos i que «ha representat que els tripulants hagin perdut més del 26 % dels seus ingressos».
Per altra banda, el president de l’Associació Catalana de Capitans de la Marina Mercant i conductor de la jornada, Agustín Montori, ha destacat que «els mariners ho estan passant molt malament en aquesta pandèmia». Algunes tripulacions «fa 20 mesos que no poden tornar a casa, quan el Conveni sobre el Treball Marítim estableix una permanència màxima d’onze mesos».
Els problemes sistemàtics de les tripulacions per la Covid-19
Francesc Bonada, Andreu Ferrer, Marc Martí i Jerónimo Dadin, han estat els responsables d’explicar els problemes sistemàtics de l’àmbit laboral de les tripulacions. Una vulnerabilitat en les condicions de treball a la qual s’ha sumat l’estrès i la incertesa de la Covid-19.
En les jornades s’han presentat i explicat experiències i situacions límit de les tripulacions en la primera ona del coronavirus, amb un limitat accés al contacte familiar, llargs períodes a bord dels vaixells i la problemàtica de la facilitació dels canvis de tripulació. «Es tracta d’explicar o valorar la importància de la gent de mar, que treballa en condicions dures, i que no estan prou reconeguts» ha explicat Bonada.
L’atenció de Stella Maris a les tripulacions
El responsable de creuers de Stella Maris, Jerónimo Dadin, ha explicat l’experiència que va tenir durant els mesos més durs de pandèmia. Un d’aquests casos va ser d’uns 40 tripulants d’un vaixell de creuer. Molts d’ells eren europeus i no van tenir gaires problemes per tornar als seus països d’origen, però es va presentar el cas de 23 indis que els havien cancel·lat el vol i no sabien quan podrien tornar a casa. En aquest cas Stella Maris va estar al seu costat telefònicament. Dadin també explica l’experiència amb els vaixells mercants i com va ser el canvi que va suposar que tot es fes telemàticament i només pugues baixar a terra una persona. El que més demanaven els tripulants eren targetes SIM per parlar amb les famílies per això des de Stella Maris «vam desenvolupar un sistema, amb la col·laboració de les terminals, consistent en enviar un missatger que lliurava el sobre amb les targetes a una persona de la terminal que ho feia arribar al vaixell».
18 mesos a bord
El pràctic, Andreu Ferrer, ha explicat tots els protocols que ha de seguir un pràctic per pujar a un vaixell, a més ha assegurat que molts tripulants porten entre 9 i 18 mesos a bord sense poder tornar a casa, quelcom que no és recomanable perquè assegura que «el màxim temps d’embarcament reglamentat són 11 mesos» això provoca que molts mariners «pateixin un fort desarrelament social». A més el tràfic de vaixells al port de Barcelona ha baixat un 45%.
L’Inspector d’ITF, Marc Martí, destaca la greu situació que estan vivint els mariners a causa de «la impossibilitat de repatriació, la manca d’accés a terra, el tancament de fronteres, la cancel·lació de vols i la manca de comunicació amb les famílies». Molts mariners, assegura Martí, «porten una sobrecàrrega física i mental que ha fet augmentar el nombre de suïcidis». L’ITF ha ajudat la repatriació de 350 mariners des d’Espanya, però els prop de 400.000 tripulants retinguts als vaixells ha provocat que el percentatge dels accidents per factor humà vagi en augment, ara ho són el 66%. A més hi ha més vaixells abandonats i més cansament entre la tripulació.
El drama dels creuers
La cap de Creuers del Port de Barcelona, Mar Pérez, ha parlat sobre la greu situació dels creuers des que va començar la pandèmia. S’ha mostrat crítica sobre la decisió del passat març de tancar d’avui per demà l’accés dels creuers als ports just al moment que començava la temporada. Una problemàtica que ha provocat situacions molt difícils per a totes les persones que es van quedar tancades en un creuer durant la pandèmia. Per això Mar Pérez planteja la pregunta sobre si el temps a terra es pot considerar igual que el temps al mar. Per això demana «ajustar tots els protocols a les necessitats de la gent de mar»
Mar Pérez reclama una major «visibilitat» de la gent de mar i considera «fonamental la coordinació entre organitzacions». La directora de Creuers del port de Barcelona considera clau posar «el focus sobre la gent de mar».