El diumenge dia 18 de gener, l’Església de Barcelona celebrà la Jornada mundial del migrant i refugiat., amb el lema “la fraternitat va més enllà de la Llei”. Compartir. Aquest lema és el mateix que va presidir les Jornades del dos anys darrers. En 2007, es posà l’accent en la Benvinguda, l’any passat en el el Diàleg, i enguany en el Compartir.

Convocats per entitats cristianes de nouvinguts, pel Departament de migració de Càritas Barcelona, i la Delegació de Pastoral social, es trobaren en el Col·legi Sant Antoni M Claret, de Barcelona (C Nàpols –Sicília), unes quatre-centes cinquanta persones, pertanyents a diversos col·lectius: Llatianoamericans, filipins, xinesos, guineans, polonesos, ucraïnesos, i també d’algunes parròquies, fou significativa l’assistència de membres de la Parròquia de Nostra Senyora de la Llum de l’Hospitalet de Llobregat, i de Sant Jaume de Santa Coloma de Gramenet.

L’acte s’inicià amb un dinar. Dinar que va ser portat per tots els assistents. Tingueren l’oportunitat de fruir de menjars típics de diferents països. Cal dir que n’hi va haver per tothom. I com en el relat evangèlic en va sobra en abundància. A continuació el circ “Crec” va amenitzar un espai lúdic, on es va dansar, cantar, jugar i sobretot riure.

Acabada aquesta primera part tots els assistents, més altres persones que s’hi sumaren, es desplaçaren al temple de la Sagrada Família, on fórem rebuts, en l’església pel rector de la parròquia, Mn Lluís Bonet Armengol. Desprès d’unes paraules de benvinguda s’organitzaren diversos grups per visitar amb deteniment l’excepcional temple sorgit de la ment genial d’Antoni Gaudi. Persones col·laboradores de la Parròquia, i alguns altres (prèviament preparats per Mn Lluís Bonet) i el mateix Mn Lluís, feren de guies. Durant el trajecte de la visita no tant sols s’explicà els aspectes artístics de la Sagrada Família, sinó que també és destaca la història del temple.: el seu origen, la importància per la ciutat, i la història de la seva construcció.

Finalitzada la visita, ja en l’interior de l’església, es feu una pregària. Tots els col·lectius ens convidaren a resar per algunes intencions particulars i també pels pobles en guerra, especialment en la franja de Gaza, i per la unitat dels cristians (el dia divuit començava la setmana de pregària per la unitat dels cristians). Acabà l’acte amb una actuació musical del cor de l’Església d’Ucraïna. Especialment emotiu fou, el cant de la nadala “Santa nit”, on tothom fou convidat a cantar-la amb el seu idioma natal.

Fou una jornada on es compartí, l’amistat, la pregària, el dinar, la gresca. I per damunt de tot, com ja ha passat en altres trobades d’aquest caire, fou un dia on es va viure la “catolicitat” de l’Església. Diferents són les parles, els orígens, els costums, la història, però a tots ens uneix una mateixa fe-