“La pobresa infantil ens porta a un lloc sense sortida”. Amb premisses directes com aquesta de Salvador Busquets i amb demandes clares de Sor Lucía Caram com: “no val dir que la responsabilitat només és del govern, tots som corresponsables”. D’aquesta manera es va posar sobre la taula el tema de la pobresa infantil, sobre el qual es va centrar la trobada de febrer dels “El dilluns dels Drets Humans”, organitzats per les entitats Cristianisme i Justícia, Mans Unides i Justícia i Pau. Unes reunions obertes a tothom, per abordar temes on els drets i la dignitat es posen en joc.

En aquesta última taula rodona, els dos convidats van exposar amb dades i des de la seva experiència aquesta pobresa que, tal com van coincidir tots dos ponents, “pren rostre de nen i rostre de família pobre“.

 

Pobresa hereditària

“La pobresa infantil és la pobresa de les famílies, quan el pare no té feina, quan viuen en uns habitatges que no reuneixen les condicions…“, explicava el director de Càritas de Barcelona. Busquets advertia com la crisi del 2008, després de provocar la pèrdua de quatre milions dos-cents mil llocs de treball, havia incrementat l’auge de la pobresa infantil per la precarietat dels pares.

Tant Busquets com Caram, des de les seves experiències, van descriure el cercle de pobresa que impedeix una infància digna. Tal com deia la germana dominica, “una pobresa hereditària que el nen hereta dels pares, per la qual els seus primers anys de vida no tindrà oportunitats i les seves capacitats quedaran limitades“. Una situació que comporta que l’infant “no tindrà infància feliç” i quedarà amb un “futur hipotecat“, va afegir. 

Actuació de “corresponsabilitat”

En la línia de garantir un futur social a tots els nens i nens i, nois i noies, es va respondre a la pregunta que es plantejava sobre “com frenem l’auge de la pobresa infantil?“. Tant Salvador Busquets i com Lucía Caram van respondre demanant més per part de l’administració i de les entitats. “Qui pot fer més és l’administració i les entitats“- va dir Busquets, que va apostar per “estabilitzar la situació de les famílies garantint uns ingressos mínims i un habitatge“. També va implicar les entitats socials com Càritas. “Hem de fer un esforç per acompanyar, escoltar i ajudar-les a veure itineraris per sortir d’aquesta situació“, va afegir.

Sense allunyar-se gaire d’aquesta resposta, Caram va exigir “corresponsabilitat” per part de tots: administració, entitats socials i ciutadans. “Hem de ser capaços d’explicar-nos els uns als altres el que està passant per crear un moviment de solidaritat i compromís per la justícia de manera que transformem aquesta situació que estem vivint“, va demanar.

Deure públic i privat

El públic també va participar. Alguns del sector social -com membres de la Fundació Pere Tarrés o el president de Mans Unides, Joan Martí- van aportar les seves experiències. També, el director d’Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell, va intervenir agraint la tasca de les dominiques i de Càritas, i demanant més pel treball en equip des d’entitats públiques i privades. Un treball que demana corresponsabilitat de tots com a ciutadans i, com va dir Caram, “per aturar aquesta problemàtica que afecta el futur de tots“.