Església de Barcelona

Més de dues-centes cinquanta persones es van reunir davant les portes del Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) per celebrar la seva sisena edició de la vetlla de pregària interreligiosa. Un acte organitzat per la Fundació Migra Studium visitant habitual del CIE i amb l’adhesió de més d’una quarantena d’entitats de Barcelona.

Enguany, sota el lema “Prou hostilitat: No esteu sols!” l’objectiu era denunciar el patiment inútil que genera l’existència d’aquests centres i la gravetat de la situació que viuen les persones que han estat internades. El mateix cap de setmana i sota el mateix lema, es van celebrar actes semblants a Madrid i Sevilla, els dos convocats per altres entitats del Servei Jesuïta a Migrants, Pueblos Unidos i Asociación Claver respectivament.

Per la dignitat de les persones internades

Els CIE són centres de privació de llibertat i representen l’hostilitat vers les persones migrades, “són el rostre visible, físic, estructural, de la voluntat cega de no acollir, no reconèixer, no atendre”. Aquesta privació de llibertat criminalitza i estigmatitza el conjunt de la població migrada. Enfront d’això, la primera part de la vetlla reivindicava la dignitat de les persones que han estat internades, que s’han vist obligades a migrar, persones sol·licitants d’asil o apàtrides, una dignitat que tots tenim pel simple fet de ser persones.

Els testimonis

La vetlla va constar de la lectura dels testimonis recollits pels voluntaris i voluntàries de Migra Studium que visiten el Centre d’Internament. Els casos de l’Amín, José Carlos, Raouf, o Salem, eren només una mostra de la realitat de patiment que es viu darrere els murs d’un CIE i de les més de 600 visites fetes a més de 180 persones al llarg de l’any 2019. Testimonis de menors no acompanyats, de persones que estan soles a Barcelona, de persones malaltes, entre d’altres. Tots aquests testimonis, escoltats en silenci, a les portes mateix del CIE, feien ressonar el dolor, la dignitat i la determinació. “Si m’expulsen, ho intentaré de nou fins que em pugui quedar” deia en Salem; “Tinc por d’oblidar-me dels fills i dels néts” deia en Walter.

Alhora, va ser també un acte per a posar llum a les petites escletxes d’esperança que cada dia travessen els murs de l’hostilitat, i reclamar i cridar amb força. “Més hospitalitat! Més hospitalitat a casa nostra, als nostres barris i als nostres carrers, però més hospitalitat també en les polítiques migratòries que actualment generen tanta hostilitat” cridaven. Els testimonis de la Meriam i en Roberto que han estat acollits en famílies, demostraven que l’hospitalitat és possible i que la pràctica d’aquesta és l’oportunitat de molts per a refer la seva vida. Durant la vetlla la lectura dels testimonis es va alternar amb cants meditatius acompanyats per quatre músics, mentre l’il·lustrador Ignasi Flores va realitzar in situ un mural de grans dimensions reclamant hospitalitat, a les portes mateixes del Centre d’internament. Per acabar, es van recordar pels seus noms les 11 persones que han perdut la vida des de que els CIE existeixen.

Clamor pel tancament dels CIE

La vetlla va tenir un marcat caire interreligiós i culturalment divers. El bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell, va fer una breu salutació, en mostra de suport i com a signe de comunió recordant que el setembre passat la Conferència Episcopal Espanyola havia demanat el tancament de tots els CIE. Un poema del místic Ibn Arabí sobre l’amor va ser declamat en llengua àrab. A més, Membres de les diferents entitats adherides -La Vinya; Consell Islàmic de Catalunya; Asociación Mujeres Migrantes Diversas; Associació Intercultural Diàlegs de Dones i l’Associació Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, entre d’altres-  van fer-se presents i van participar activament.

“Reconeixem que, per a nosaltres, mentre no aconseguim tancar el CIE, aquest esdevé un lloc sagrat, perquè són sagrades les vides de les persones internades i el seu patiment” asseguren des de Migra Studium. “Per a nosaltres és de justícia la cura d’aquestes vides a través del servei, l’acompanyament i la defensa dels seus drets. Així que seguirem acompanyant i seguirem denunciant fins que el darrer CIE tanqui” finalitzaven.