ESGLÉSIA DE BARCELONA

Dins l’eix de la Pobresa, en el qual l’Església Arxidiocesana vol aprofundir especialment aquest any, en el Pla Pastoral, destaca la relació amb els migrants. Més que migrants, «persones que viuen o han viscut un procés de migració». Així ho detalla el responsable del Secretariat Diocesà amb migrants de Barcelona, Mn. Joan Cabot. Aquesta setmana, explica els propòsits d’aquest àmbit social de l’Església, dedicat a l’atenció dels nouvinguts. Una àrea «molt transversal, ja que, es troba a totes les pastorals eclesials», assegura Mn. Cabot. 

Pastoral integradora i diversa

El Secretariat Diocesà de Pastoral amb migrants, és una part compresa dintre de la Pastoral Social. Com a objectiu, vol promoure una pastoral multicultural, oberta i integradora. És a dir,  que respongui a la diversitat orígens, tradicions i cultures dels cristians i cristianes que avui formem l’Església a Catalunya.

Tal com explica Mn. Cabot, «pretén ajudar a fer una bona acollida a aquells en procés de migració, ja sigui, a l’Església com a la societat». Per això, d’una banda, ofereix atenció social gestionada amb altres entitats especialitzades en habitatge, ocupació laboral o papers. Aquestes entitats, entre les quals s’hi troba Càritas Barcelona, es dediquen a facilitar totes aquestes necessitats. Així, la pastoral Social coordina les relacions i facilita el contacte de les persones amb aquestes institucions.

Procés d’integració mutu

D’altra banda, fora del terreny més legal, des del Secretariat es vol promoure que «hi hagi un procés mutu d’integració», explica Cabot. Es pretén que la pastoral amb els nouvinguts o immigrants no sigui una pastoral específica o segregada, sinó una pastoral transversal que abasti tots els àmbits de la vida de l’Església.

Per això, es treballa «que aquestes persones trobin acollida i se sentin part d’aquesta comunitat diocesana. Però, sobretot, que l’Església es reconegui en aquestes comunitats i aquestes persones», explica. En aquest sentit, el responsable del Secretariat amb migrants, exposa que «de vegades sembla que siguin de segona fila i no acabem de veure que l’església diocesana és molt diversa i totes elles forment part», explica Joan Cabot.

Un episodi únic en la història de Barcelona

Mn. Joan Cabot i Barbany va arribar a la Pastoral amb Migrants atret a partir del famós tancament a les esglésies del 2001. Una situació que va començar per la reivindicació de drets per part dels migrants i que, davant la nul·la resposta política, va rebre la mà i l’acollida de l’Església. Primer, per part de la Parròquia de la Mare de Déu del Pi, en que el rector, Mn. Vidal Aunós, va acollir un gran grup de persones, amb la premissa que «la seva llei era l’evangeli i que a l’Església ningú era estranger», explica Cabot.

«Aquest fet es va anar estenent a diverses esglésies fins arribar al Sagrat Cor on em trobava i on vam acollir quaranta estrangers. A partir d’aquella experiència impactant i positiva, vaig fer l’opció per aquest tipus de pastoral»

Caminar per una Església profètica

Mn. Joan Cabot exhorta a l’església a ser profètica. Sobretot, ara, un moment amb tanta mobilitat humana: persones que venen per feina o fugint de la violència o la pobresa. «L’Església ha de ser especialment atenta a que no puguin tenir un refús per part de la societat», explica Cabot.  El responsable del secretariat amb migrants, recorda que moltes d’aquestes persones ja pateixen l’enyorança de les seves cases, el sentiment de famílies partides, i situacions difícils. Per això, convida «la comunitat cristiana a ser profètica amb una capacitat d’acollida gran». «Cal deixar les actituds de despreci o racisme, fins i tot, per  ser curosos i acollir, no només com a servei o atenció social, si no també perquè sentin la seva pertinença a l’església des d’una comunitat com una altra», afegeix.