Un any després de plantejar els ’12 fronts en la lluita contra les desigualtats’ que la plataforma Pobresa Zero –Justícia Global considera urgents i prioritaris per combatre la pobresa i construir una societat més justa i equitativa, els avenços han estat escassos, tímids i del tot insuficients . Valorem algunes actuacions valentes i tangibles a nivell local i la celebració del ple sobre emergència social al Parlament, així com la creació de la comissió de seguiment de les resolucions acordades, però la translació a la pràctica està resultant molt lenta i decebedora.
La resposta per part del Govern català a les necessitats de la població més vulnerable no ha millorat substancialment i continuen pendents mesures urgents que s’arrosseguen de fa anys, com ara la reforma de la Renda Mínima d’Inserció o l’aprovació d’una Renda Garantida de Ciutadania que doni compliment a l’Estatut de Catalunya. La no aprovació d’uns nous pressupostos per al 2016 dificulta l’assoliment dels gran reptes que afrontem, però no justifica en cap cas la manca de determinació a l’hora d’aplicar realment mesures que es consideren “en curs” o “en estudi”.
Al marge de les dades estadístiques, sempre interpretables i insuficients per copsar les conseqüències de la pobresa i les desigualtats en totes les seves dimensions, les més de 3.200 organitzacions que formem Pobresa Zero – Justícia Global seguim constatant fenòmens alarmants que requereixen respostes contundents.
Treballadores empobrides, precarietat i inseguretat laboral, llars sense ingressos, persones que no tenen les necessitats bàsiques cobertes, un sistema educatiu que accentua les desigualtats, dificultats d’accés a la salut i els serveis sociosanitaris, l’habitatge tractat com un bé de mercat amb el qual s’especula i es persegueix el lucre privat, persones a les que per raó del seu origen nacional o ètnic no se’ls hi reconeixen tots els drets de ciutadania.
Problemàtiques que requereixen una major inversió social mitjançant un increment dels ingressos públics , però també un enfocament inclusiu i garant de la igualtat d’oportunitats que ha de permetre que totes les persones residents a Catalunya esdevinguem ciutadanes de ple dret. Per això, alhora que reclamem una fiscalitat veritablement progressiva i justa, capaç de recaptar els recursos suficients per sostenir l’Estat de Benestar que volem, reivindiquem també la dimensió qualitativa de les polítiques públiques perquè responguin als objectius que plantegem de major equitat, justícia i cohesió social.
Així, recordem i insistim en les 41 mesures recollides en els 12 fronts de lluita d’ara fa un any, i en base a la diagnosi elaborada amb experts i professionals de les administracions i de les entitats socials en una jornada celebrada el passat dia 7 d’octubre, formulem les següents demandes:
EN MATÈRIA DE BENESTAR I DRETS SOCIALS
– Treball | Establir un Salari Mínim català de 1.000 euros i combatre la precarietat, la temporalitat, la bretxa salarial de gènere i les falses jornades parcials mitjançant el reforç de la inspecció per assegurar el compliment dels convenis i evitar abusos i irregularitats.
– Educació | Incrementar la inversió fins assolir com a mínim el que fixa la llei d’educació catalana: un 6% del PIB el 2017. Des de la base d’una escola pública inclusiva, diversa i gratuïta, que lluiti contra l’abandonament escolar prematur i doni suport a les famílies per a una veritable conciliació, desenvolupar una política educativa 0-6 anys i crear relacions que reconeguin, capacitin i apoderin els individus i els col·lectius per potenciar les seves habilitats i competències.
– Prestacions | Signar un pacte amb tots els agents socials per a una estratègia conjunta de reducció de les desigualtats a través del sistema de protecció, basat en la coherència de les polítiques salarials, fiscals i socials. Garantir a tota la població resident a Catalunya, independentment de la seva nacionalitat, els ingressos mínims vitals per a una vida digna en la línia del que planteja la ILP per una Renda Garantida de Ciutadania.
– Habitatge | Posar l’habitatge en la primera línia de les polítiques socials incrementant la inversió fins assolir com a mínim la mitjana de transferències per habitatge de la UE, 0,6% del PIB; recuperar l’arrendament de llarga durada o durada indefinida, especialment per als lloguers socials; i regular els preus del mercat de lloguer per garantir el dret a un habitatge digne per sobre de criteris especulatius.
– Serveis sociosanitaris | Garantir l’accés als tractaments farmacològics a totes les persones residents a Catalunya; revertir els efectes de les retallades dels darrers anys pel que fa a llistes d’espera i copagaments; i avançar cap a la integració de l’atenció social i sanitària centrada en la persona, assegurant una major col·laboració entre els professionals dels dos àmbits.
EN MATÈRIA DE FISCALITAT
– Complir la mesura 77 de la resolució del ple d’emergència social, en què s’insta el Govern a incrementar els nivells d’ingressos i garantir un sistema fiscal més progressiu a través de noves figures fiscals i la millora de les ja existents. En aquest sentit, recordem que la Generalitat té plenes competències en l’impost de successions i en el tram autonòmic de l’IRPF, que ofereixen un ampli marge de millora.
– Concretament, pel que fa al tram autonòmic de l’IRPF demanem augmentar la seva progressivitat mitjançant la modificació de trams i quotes i la supressió dels beneficis fiscals no justificats, que a la pràctica representen una subvenció pública no auditada.
– Recuperar la recaptació de l’Impost de Successions i Donacions als nivells d’abans de la primera reforma de 2009, i augmentar la recaptació a través de l’Impost sobre el Patrimoni.
– Lluitar contra el frau i l’elusió fiscal, tal com es preveu a la resolució del ple d’emergència social del Parlament, i declarar Catalunya ‘zona lliure de paradisos fiscals’ assumint els compromisos que representa per al Govern de la Generalitat. Es donaria compliment així a la moció 223/X del Parlament, que fa referència a estudiar, detectar i activar els mecanismes necessaris per prohibir la contractació d’empreses privades que tinguin la seu social en paradisos fiscals per prestar serveis públics.
EN MATÈRIA DE MIGRACIONS
– Pel que fa a la lluita contra el racisme, demanem una policia plenament democràtica i garant dels drets humans. En concret, demanem que s’ofereixi una formació continuada obligatòria en drets humans per a tots les cossos policials, l’exigència d’un codi ètic i el seu compliment, i l’existència d’un òrgan de prevenció de conductes amb capacitat sancionadora quan es vulnerin els drets humans.
– Impartir també als cossos policials formació en matèria d’interculturalitat per entendre la realitat diversa que conviu al territori català i combatre el racisme i la xenofòbia.
– Quant a igualtat de drets i oportunitats, cal un control dels empadronaments a tot el territori català per tal que es garanteixi l’empadronament, també sense domicili fix, a tota persona resident a Catalunya. Així mateix, davant la possibilitat d’una nova llei electoral catalana (dins el paquet de transitorietat jurídica), sol·licitem que es garanteixi el dret a vot per a totes les persones que viuen a Catalunya, sense discriminacions pel seu origen nacional.
– En polítiques d’estrangeria, exigim combatre la irregularitat sobrevinguda mitjançant l’oferta de plans d’ocupació per a persones que es trobin en aquesta situació d’irregularitat administrativa.
– Revisar les taxes que imposa la Generalitat i aquelles en les quals pot incidir perquè els tràmits siguin assequibles per a les persones amb pocs recursos.
– Donar compliment a la resolució del Parlament de Catalunya del passat 23 de juliol de 2015 sobre el tancament del Centre d’Internament de persones Estrangeres de Barcelona.
– Desenvolupar plenament el Pla de Protecció Internacional a Catalunya aprovat el 2014 amb una dotació pressupostària suficient per atendre totes les persones amb dret a asil i refugi; i detectar la seva presència de manera més rigorosa a tot el territori català, mitjançant la formació de professionals i la informació proactiva a determinats punts, com ara els CIE (mentre no es tanquin) o les Oficines d’Atenció al Ciutadà.
Davant el volum d’actuacions necessàries i el seu abast, és imprescindible augmentar la disponibilitat de recursos públics i fixar de forma clara en l’elaboració dels pressupostos les prioritats socials com a objectiu primordial i urgent. Les demandes formulades en aquest manifest se sumen a les recollides en els dotze fronts de lluita contra les desigualtats de la campanya 2015 de Pobresa Zero – Justícia Global, que continuen vigents, i exigim així mateix el compliment de la resolució 17/XI del Parlament de Catalunya sobre la situació d’emergència social amb la màxima celeritat. Els pressupostos 2017 han d’incloure totes les partides necessàries perquè s’apliquin les 273 mesures previstes, començant per l’ampliació en 70 milions d’euros de la dotació per a la RMI per equiparar-la als nivells de 2010.
Avui, 17 d’octubre de 2016, Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, plantegem les nostres reivindicacions a les forces polítiques i a la màxima representant del Parlament, i el proper dia 21 d’octubre les portarem a la Comissió de Seguiment de la resolució esmentada per accelerar l’execució de les mesures previstes.
Pobresa Zero – Justícia Global agrupa més de 3.200 organitzacions de l’àmbit de l’acció social, la cooperació, la pau i els drets humans a Catalunya
+info: http://pobresazero.wordpress.com/ /PobresaZeroCat
