EL BELLO ESCÁNDALO DE LA CARIDAD: LA MISERICORDIA SEGÚN MADELEINE DELBREL

Els autors del llibre són Gilles François i Bernard Pitaud, sacerdots, professors de teologia i especialistes en la persona i l’obra de Madeleine Delbrel (1904-1964).

 

Madeleine Delbrel va viure a França durant un dels períodes més convulsos del segle XX. Va ser testimoni de dues guerres mundials i va conèixer l’auge del comunisme que s’obria pas enmig d’una classe obrera que vivia en condicions miserables. La seva mort va tenir lloc a Roma mentre es desenvolupava la tercera sessió del Concili Vaticà II. Fou una assistent social molt activa i va treballar al barri obrer de l’extraradi de Ivry-sur-Seine. La seva vida és un exemple de treball al costat de persones que, tot i estar molt allunyades de la fe, es comprometien estretament amb els més pobres. El llibre no es una biografia de Madeleine Delbrel sinó una síntesi dels pilars més importants de la seva espiritualitat. De entre tots els textos del llibre destaco els següents: “Ser pobre no es interesante: todos los pobres son de esa opinión. Lo que es interesante es poseer el Reino de los Cielos, pero sólo los pobres lo poseen” (p. 46); “La misericordia es el acto último y supremo con el cual Dios viene a nuestro encuentro” (p. 13); “La Palabra sin la misericordia se arriesga a ser pronunciada sólo a flor de labios. La misericordia sin la Palabra se arriesga a no decir su origen” (p. 74).