Mons. Javier Vilanova celebra la creació de cinc parròquies personals: «Avui és un dia gran perquè la família creix»
L’Església de Barcelona ha presentat aquest dimarts les cinc noves parròquies personals a l’arxidiòcesi en un acte a la basílica de la Sagrada Família. La trobada ha tingut lloc en el marc de les IV Jornades per la interacció entre cultures que organitza el Secretariat Diocesà de Pastoral amb Migrants de l’Arquebisbat de Barcelona.
Les noves parròquies personals són; la Polonesa; la Italiana; la de parla Portuguesa; la Xinesa i la Vietnamita. Aquestes cinc se sumen a les quatre parròquies personals més antigues; la Francesa (més de 400 anys); la de parla Alemanya (més de 100 anys); la Filipina (26 anys) i Greco–catòlica Ucraïnesa (11 anys), aquesta és parròquia personal per qüestió de ritus, que és oriental. Així, actualment, n’hi ha nou i físicament tenen la seu en alguna església (pròpia o compartida).
Què són les parròquies personals?
Mn. Joan Cabot i Barbany, director del Secretariat Diocesà de Pastoral amb Migrants de l’Arquebisbat de Barcelona, ha explicat que les parròquies personals «són aquelles que no responen a un territori concret i limitat dins la diòcesi, sinó que acullen els fidels d’una llengua, ritus o nacionalitat, i el seu territori és tota la diòcesi».
Així, ha assegurat que «no són guetos», ja que la idea és que «puguin participar de la pastoral diocesana, de les delegacions, la litúrgia, la catequesi, etc».
Mons. Javier Vilanova: «La família creix»
Mons. Javier Vilanova i Pellisa, bisbe auxiliar de Barcelona, ha celebrat la creació de cinc parròquies personals: «Avui és un dia gran perquè la família creix», ha manifestat.
El bisbe ha assenyalat que «la diversitat és voluntat de Déu, és desig de Déu, però també és desig de Déu viure en comunió». Per això, ha destacat que «l’Església de Barcelona vol ser acollidora, ser una sola família».
Les parròquies personals ajuden a la integració
Mn. Joan Cabot ha defensat que les parròquies personals «faciliten la vida comunitària en la llengua o ritus propis dels fidels, especialment en les persones encara en procés d’integració a la diòcesi».
També ha assegurat que «són una eina que també ajuda a la integració diocesana, ja que facilita la seva participació en els àmbits pastorals territorials i sectorials». Finalment, ha afegit que «aporten una cobertura jurídica a la comunitat que facilita la seva relació amb l’administració eclesiàstica i civil».
El Secretariat Diocesà de Pastoral amb Migrants
Mn. Joan Cabot ha explicat que el Secretariat «fa anys que el van traduir per caminar junts en la diversitat». «Ens defineix la diversitat, que és molt rica, la volem defensar, promoure, però caminant junts», ha remarcat.
Els objectius són: promoure una pastoral intercultural, oberta i integradora; treballar la transversalitat, acompanyar processos i treballar en xarxa.
El Secretariat treballa propostes que les distribueixen en quatre blocs; treball amb les comunitats personals; treball amb els preveres; treball amb la vinculació diocesana i treball amb la pastoral interdiocesana.
Per tancar l’acte, tots els assistents han cantat El Virolai.
Sílvia Muñoz
