És el primer santuari del món dedicat a sant Josep, on aquest any han guanyat el jubileu milers de pelegrins
La mare Petra va ser una visionària de la seva època, nascuda a Màlaga el 1845, des de joveneta sentia una especial predilecció pels nens pobres, i era una enamorada de sant Josep, volia que tothom pogués resar i confiar en ell, igual que ella l’hi pregava. Aquestes dues vocacions van marcar la seva gran obra, i el naixement del santuari de sant Josep de la Muntanya. Petra va arribar a Barcelona el 1886, sense res més que la seva gran fe, i gràcies a la providencia en qui sempre va confiar, li van regalar uns terrenys, on es va construir el gran santuari dedicat a sant Josep, un lloc de referencia a Barcelona, on cada any hi peregrinen milers de devots del pare de Jesús, d’arreu del món.
“Les paraules de sant Josep no surten en els evangelis, però els seus actes, la cura amorosa i tendra de Jesús, la seva obediencia a acceptar la voluntat de Déu, són el nostre referent i l’exemple a seguir per milions de persones”. Qui em parla amb entusiasme de sant Josep, és la germana Guadalupe, encarregada de la pastoral de la comunitat. Com la beata Petra, Guadalupe també sentia predilecció pels més joves desfavorits, al seu poble natal, a Mèxic. És educadora social i fa un any que està a la casa de Barcelona, però amb una llarga experiencia en l’atenció dels menors amb problemes.
Les llars de sant Josep
Aquest és el carisma de la congregació, que va fundar la mare Petra: construir llars plenes d’amor i tendresa que guiin els petits que no tenen una familia al seu costat, perquè visquin com si fos la seva pròpia casa. Tenen sis llars on viuen grups de deu nens amb educadors, la majoria del Marroc, Paquistan, Xina, d’Amèrica Llatina, però també espanyols, dels 3 als 16 anys. Les llars de la mare Petra, Verge nen, Sant Rafael, Immaculada, Guadalupe, i sant Josep, volen ser espais vius. En aquesta època nadalenca gaudeixen com mai del fabulós pessebre que es pot visitar a la porteria i de les activitats preparades per aquests dies.
“Per mi la pastoral no és només resar i anar a missa, sino que està impregnada en tots els nostres actes que fem amb carinyo, acompanyar-los en els estudis i el
lleure, netejar, endreçar”. Per la germana Guadalupe, és una gran satisfacció veure com els nois i noies prosperen i com queden impregnats de l’educació en valors que els transmetem. “Necessiten molt d’afecte i també la part espiritual, un sentit per la seva vida, ells ens pregunten i els ensenyem com resar, els acompanyem, sempre respectant les seves tradicions, si segueixen el Ramadan, etc”.
Juntes visitem la majestuosa església dedicada a sant Josep, que es queda petita cada vegada que hi ha una gran celebració, també la capella dedicada a la beata Petra i l’acollidora capella de sant Josep, on es recullen els milers de cartes que els hi arriben de tot el món, en aquest any jubilar més que mai, on la gent s’encomana a sant Josep i li comparteix els seus anhels i preocupacions.
La congregació de sant Josep de la Muntanya va néixer en una missa de Nadal, on Déu va revelar a la mare Petra un nou estil de vida, dedicat als més necessitats. Un carisma que amb els anys s’ha anat consolidant en la muntanya de “Sant Josep”.
Text i fotos, Glòria Carrizosa Servitje
Periodista voluntaria de la Pastoral de Marginació









