El 1920 es va fundar al Port de Glasgow (Escòcia) l’Apostolat del Mar, que des dels seus inicis va ser posat sota la protecció de la Mare de Déu, Estrella del Mar. Amb aquest motiu s’havien previst aquest any un seguit d’actes, que havien de culminar amb una conferència mundial en aquest port, però tot ha estat ajornat a causa de la pandèmia.

Així mateix, tampoc es podrà celebrar a Barcelona la tradicional processó de la Verge del Carme. Els pescadors i les seves famílies no portaran a coll la imatge de la seva patrona, ni la passejaran per aigües del port, però això no vol dir que no podem celebrar-ho. No serà de la manera festiva que ens agrada, però ens queda el més important: l’oració.

Pot ser aquesta també una bona ocasió per fer una petita reflexió sobre la pastoral de la mar. A nivell internacional, està oficialment present en 300 ports de 41 països. Però, quants ports segueixen sense disposar-ne o no ofereixen l’atenció deguda! Una pastoral que d’altra banda és un viu exemple d’aquesta Església en Sortida a la qual ens convida el papa Francesc, un terreny fèrtil per a l’acció missionera, per  dur a el dia a dia de les persones la bona nova de l’evangeli.

Precisament, la circumstància del coronavirus ha permès posar en primer pla el paper cabdal de la gent de mar a la vida quotidiana de la nostra societat i ha donat un protagonisme a l’apostolat de la mar. Caldria recordar també que, durant aquest temps, hem estat sempre proveïts de les mercaderies necessàries (el 90% de les quals es transporta per mar) i tampoc ha cessat l’activitat pesquera i que això ha estat gràcies a la feina de la gent de mar.

Organitzacions internacionals, com l’Organització Marítima Internacional (OMI), l’Oficina Internacional de l’Treball (OIT) i també la International Christian Maritime Association (ICMA) de la qual el Apostolat de la Mar és membre, han fet escrits demanant als governs que els mariners fossin considerats, treballadors clau i que per sobre de tot, es garantís que poguessin desembarcar i arribar als seus països. S’ha estat reclamant col·laboració per part de tots els governs, però el resultat fins ara no ha estat suficient. El mateix Papa Francesc, el passat 17 de juny, va llançar un missatge dirigit a la gent de mar, ressaltant la seva aportació fonamental a la societat i els sacrificis que estaven havent de suportar.

Des de la situació de confinament, l’Apostolat de la Mar de tot el món ha estat en contacte, tant directe, com a través de les xarxes socials amb les tripulacions de molts vaixells, que van rebre tant assistència humana com espiritual i la seva tasca ha estat molt valorada pel món marítim internacional.

Dades facilitades per l’Oficina Internacional de Treball (OIT) indiquen que 200.000 mariners arreu del món han estat retinguts des de fa mesos en els seus vaixells sense poder tornar a casa. Els seus relleus no podien arribar, ja que en molts ports no els autoritzaven a desembarcar o els països dels quals són originals tenien o encara tenen tancades les fronteres. Per aquest motiu, amb data 9 de juliol de 2020, la pròpia OIT ha llançat un comunicat informant d’un acord internacional per a l’obertura de les fronteres estrangeres per a la gent de mar i a l’augment de el nombre de vols comercials per accelerar les iniciatives de repatriació .

Un port és una cruïlla de cultures, llengües, ideologies i creences, però amb un factor comú important: per ell passen milers de persones, que en l’exercici de la seva feina, porten a coll una sèrie de necessitats humanes i  són receptius davant qualsevol gest d’acollida i afecte que se’ls pugui brindar. La paràbola del bon samarità li marca cada dia el camí a l’Apostolat del Mar.