Totes les comunitats cristianes de Barcelona van reunir-se el passat diumenge 24 de gener, amb motiu de la Jornada Mundial de Migrants i Refugiats. Un dia familiar i proper entre cristians procedents de diferents països i amb diferents cultures. També van assistir els membres de la Pastoral Social, com el delegat, Josep Maria Jubany, els representants de les diferents comunitats, així com l’arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, que es va sumar a tota la jornada de germanor i va presidir la celebració de l’Eucaristia.

Comunió cristiana

“Sóc a la porta i truco. M’acolliras?” Així es titulava la trobada, organitzada per la Pastoral Social de l’Arquebisbat de Barcelona, amb l’entitat Caminem Junts en la Diversitat. Va tenir lloc a les 11 h, quan tots els feligresos de les diferents confessions van trobar-se davant la parròquia i van encetar junts la jornada, esmorzant amb una xocolatada.

A les 12.30 h, començava l’Eucaristia a l’església de Sant Pauli de Nola, amb la participació de les diferents comunitats, entre les quals hi havia la polonesa, la guineana, la xinesa, la llatina, la filipina, entre d’altres, que amb la seva assistència van fer ressò de la riquesa multicultural i la diversitat que engrandeix l’Església.

Homilia

L’arquebisbe, Mons. Joan Josep Omella, va presidir la cerimònia, concelebrada amb els diferents preveres de les comunitats cristianes i pel delegat diocesà de Pastoral Social, Mn. Josep M. Jubany.

L’arquebisbe, amb un tarannà proper i familiar, va començar l’homilia adreçant-se als nens i preguntant-los “què li demanarien a Jesús?”, captant la seva atenció. Va continuar expressant la seva satisfacció davant l’aglutinació de tantes i tantes persones que, tot i ser d’orígens diversos i amb tradicions diferents, s’unien per pregar.

Omella, aprofitant que aquesta Jornada Mundial de Migrants i Refugiats prenia un sentit molt especial, degut a la crisi de refugiats, va dedicar unes paraules a tots els “que truquen a les portes de la vella Europa, fugint dels estralls de la guerra”.

Lleure i pregària

Després de la celebració, tal com marca la tradició d’aquesta jornada, van dinar tots plegats. El menjar el van posar les diferents comunitats, algunes amb plats típics del seu país. L’arquebisbe Omella, es va sumar també a l’àpat, degustant els diferents plats i intercanviant xerrades entre els comensals.

A la tarda no va faltar un petit espai de lleure, organitzat pel col·lectiu Caminem Junts en la Diversitat, on en diferents grups es van practicar la comunicació i l’expressió, fent diferents representacions teatrals.

La jornada va concloure amb una pregària dels assistents per a tots els refugiats que en aquests temps viuen fora de les seves cases i lluny de la seva terra. Una pregària perquè tot aquell que es trobi en aquesta situació, quan truqui a la porta en un lloc desconegut, trobi l’acollida càlida que tothom mereix.