ESGLÉSIA DE BARCELONA

Aquesta setmana, Juli de Nadal, metge jubilat, ens explica el seu testimoni des de la seva col·laboració amb Justícia i Pau. Concretament, forma part del voluntariat penitenciari de l’entitat. S’hi va unir quan es va jubilar, amb el desig de col·laborar amb els més vulnerables, en aquest cas, aquells que es troben a la presó.

Voluntariat a la presó

El voluntariat de les presons que gestiona Justícia i Pau té com a propòsit contribuir amb «la rehabilitació i reinserció social de les persones empresonades, especialment les pateixen un major desarrelament social». A més a més, treballa per a «crear un clima de convivència i respecte dins dels centres penitenciaris i, en general, ajudar les persones privades de llibertat tant com sigui possible, amb activitats educatives i culturals i d’acompanyament personal en els centres penitenciaris».

Juli relata com després de la jubilació s’ho va plantejar com una prioritat. «Des de fa molts anys l’he tingut al cap, perquè és un món totalment desconegut i la gent l’hauria de conèixer més bé. Cal explicar a la societat quin és el món dels presos».

Acompanyar en la reinserció

Tal com explica el Dr. de Nadal, la seva tasca consisteix a acompanyar aquelles persones que es troben a punt de sortir de la presó. «La majoria hi han estat durant molts anys i necessiten algú que els ajudi a posar ordre -explica- amb les necessitats més bàsiques com: roba, aliments, habitatge, etc.»

En el seu testimoni, exposa com ell i els voluntaris que estan en aquest servei, miren d’ajudar-los perquè «a poc a poc, prenguin les seves decisions». «Volem que sàpiguen que la fe sense obres no val. I aquestes obres tenen una via que són les Benaurances», assegura. «Jo miro d’utilitzar-les com una guia de la meva vida»

Lluitar contra la marginalitat

Juli de Nadal, fa una crida a l’Església i a la societat, a qui alerta que «cal lluitar molt contra la marginalitat». «La major part de les persones que es troben a dintre les presons estan totalment marginades -lamenta. S’ha de buscar alternatives a la presó, tot i que pot rehabilitar, és molt difícil». En aquest sentit, Juli creu que s’ha de facilitar més els recursos per a la inserció social, sobretot, per «l’excessiva burocràcia».

«Des de com agilitzar els papers i legalitzar-los, el tema de l’habitatge, trobar feina…». «La societat ha de ser conscient que té aquest problema que requereix dedicar recursos i sobretot orientacions, per trobar una solució. Són elements molts bàsics del que la societat s’hauria de responsabilitzar», afegeix. En una entrevista amb el Col·legi de Metges, exposava també que a més de donar ell rebia també en forma «d’enriquiment personal i intel·lectual». «És un món que realment existeix i té molts matisos i històries que et donen una perspectiva de les coses més ajustada a la realitat», explica.