El president de la Unió de Religiosos de Catalunya destaca tres aspectes claus sobre els la vida religiosa i la pobresa
ESGLÉSIA DE BARCELONA
Aquesta setmana, en la línia de l’eix dels pobres del Pla Pastoral Sortim!, s’aprofundeix en la pobresa des de la vida religiosa. En aquest sentit, el president de la Unió de Religiosos de Catalunya (URC), el caputxí fra Eduard Rey, partint de tres figures de l’Església discerneix en tres aspectes claus sobre els religiosos en relació als pobres: pobresa com actitud; tracte amb els pobres com a reconeixement d’una dignitat; i construir lligams d’amistat.
Camí i actitud de vida
«Un religiós havia d’anar vestit de tal manera que si deixava el vestit al marge d’un camí ningú l’agafaria». Així ho deien els antics pares del desert, i així ho remarca fra Eduard, que subratlla com aquesta cita subratlla tot allò que ha de ser la pobresa en el camí de la vida religiosa. Tal com exposa, «la pobresa suposa una actitud personal, que ens estructura la nostra manera de viure».
Donar-se per garantir la dignitat
En segon lloc, destaca Sant Vicenç de Paül fundador de les Filles de la Caritat, amb una presència molt significativa a la diòcesi de Barcelona, sobretot des de Sor Genoveva Masip. El provincial dels Caputxins de Catalunya i Balears cita a Sant Vicenç de Paül quan diu: «Per amor, només per amor, el pobre et perdonarà el pa que tu li donis». A partir d’aquesta ensenyança, fra Eduard assenyala que «hi ha moltes maneres de donar i n’hi ha que poden ser humiliants per a l’altre».
El religiós recorda com la vida religiosa ha estructurat el seu treball al voltant de les obres de misericòrdia: donar menjar a qui té fam, vestir el despullat, cuidar el malalt, veure qui té set, visitar el pres, acollir l’emigrant, ensenyar qui no sap… «Tot i així, – continua el caputxí- tal com va dir Sant Vicenç a una novícia, “hi ha moltes maneres de fer-ho”. Es tracta de no només donar obres, sinó donar-se un mateix. Et dones tu, i així respectes la dignitat de l’altre».
Relació d’amistat amb ell
Finalment, i en tercer lloc, a través de Charles de Foucauld recorda l’imprescindible que és l’amistat. «Va ser el mateix Foucauld qui va anar fins al cor del desert del Sahara a conviure en un lloc on no hi havia cristians. Allà va donar un testimoni de fraternitat i també de proximitat», explica el president de l’URC. El llegat de Foucauld s’ha estès entre la vida religiosa en els últims anys, de manera que han anat allà on hi havia pobresa i s’han fet propers i compartint les condicions de vida i l’amistat amb ells.
Exposant aquest recorregut, fra Eduard subratlla l’amistat amb el pobre. «Ens hem de plantejar qui són els nostres amics sense tancar-nos a ningú. Depenent de qui siguin els nostres amics, viurem d’una manera o d’una altra».
