Estàvem en terra sagrada i es notava en l’atmosfera de recolliment. Unes 200 persones van pregar i recordar els seus éssers estimats que havien mort, en l’Eucaristia de la solemnitat de Tots Sants, que ja fa anys se celebra en el cementiri del Poble Nou. La missa va estar presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Javier Vilanova. Concelebrant van participar Mn. Joan Costa, delegat de pastoral social de la diòcesi, i Mn. Alberto Parra, el nou rector de la parròquia del Patriarca Abraham, acompanyat pel pare Eduardo, acabat d’arribar de Mèxic per integrar-se a la parròquia.

Fer visibles els testimonis de llum

Tota la celebració va tenir un record especial per les persones que han mort en solitud, lluny del seu país i dels seus éssers estimats, en alguns casos en el carrer, atesos per entitats socials. Ha estat una iniciativa del Secretariat de Marginació, per fer visibles testimonis de fortalesa i de llum de persones que han mort en situacions adverses. Com el Cesc, que en l’últim tram de la seva vida va ser atés per la Fundació Acollida i Esperança, o l’emotiva carta que li va escriure el Pepe al Francisco des del Centre de Convalecencia Santa Lluïsa de Marillac, a càrrec de les Filles de la Caritat.

I també el testimoni de la Fundació Arrels que acompanya persones que viuen i moren al ras, com l’Andreas, l’Ilias, el Cornelius, l’Asad, el caixer on dormia es va omplir de flors, escrits i dibuixos del veïns del barri per acomiadar-lo.

Gràcies 

El bisbe Javier Vilanova va agraïr la gran tasca social que fan tantes entitats a la diòcesi de Barcelona. Persones que acompanyen altres germans que passen dificultats en els últims moments de la vida. Persones que amb el seu comportament ja estant construint el regne de Déu. En la seva homilia, va convidar tots els presents a deixar entrar Déu en les nostres vides, i davant la certesa que el nostre cos no viu per sempre, demanar al Senyor que augmenti la nostra fe. “El Senyor ens convida a viure en santedat, quants sants hem conegut i ara recordem”, va dir. També va remarcar la importancia d’acompanyar els altres en el dolor. “Una família unida, els llaços d’amistat poden fer molt de bé per superar una pèrdua”. Mons. Vilanova va animar tots a no tenir por d’oferir testimoni de l’experiència de Déu davant d’un món molt necessitat d’esperança.

Sota un cel ben blau, al final es va cantar el Virolai i es van repartir clavells vermells per dipositar en el nínxol dels éssers estimats o en un que no tingués cap flor .

Font: Secretariat de Marginació (Glòria Carrizosa)