Carta escrita per Josep Mª Jubany, capellà del CIE de Barcelona

Barcelona-15 de juny de 2021

Amics,

L’escrit d’avui té una motivació , conscienciar de la greu anomalia democràtica que hi ha a la ciutat e Barcelona, em refereixo al Centre d’Internament d’estrangers, conegut popularment com CIE.
Com ja és conegut el CIE , situat al Zona Franca, és el centre on són internats aquells migrants que no tenen en regla els papers de residencia al país , i estan a l’espera d’una ordre d’expulsió. No és una presó , ja que l’internament no ha estat motivat per cap delicte . No tenir papers no és un delicte penal , sinó que en tot cas és una situació” alegal”, una falta administrativa . El CIE té tots els inconvenients d’una presó , i cap de les avantatges que tenen els presoners .

Citaré algunes de les diferencies que hi ha entre una presó i un CIE. En la presó els qui fan la custodia dels presos són funcionaris , els funcionaris són persones que ha rebut formació per la seva feina, i és d’esperar que siguin bons professionals, en canvi en el CIE, que depèn directament del ministeri de l’Interior del govern central , les persones que custodien els interns són policies nacionals, persones que no han rebut cap formació per aquesta tasca, i per aquest motiu sovint resolen malament els diferents conflictes que es produeixen , utilitzant la intimidació i la violència . En la presó, els presos han rebut una condemna , on s’especifica el temps que hauran de fer de reclusió i per conseqüència poden preveure el seu futur, en el CIE els interns ignoren el seu futur , estan a l’espera que el jutge determini si seran expulsats o no , i encara més, en el cas de que sigui dictaminada l’expulsió no sap si aquesta es portarà a terme , ja que a vegades per diverses raons no es compleix l’expulsió i l’intern és posat en llibertat amb una ordre (no executada d’expulsió). En la presó hi ha un horari on es contempla poder fer diverses activitats, en el CIE, tot el dia és igual , no hi ha cap activitat, només hi ha un pati on poden fer esport , i una televisió oberta, que gairebé ningú mira, l’intern es passa tot el dia sense fer res , el que fa que tingui temps per pensar i obsessionar-se amb el seu futur totalment incert.. I molt més .
Segons la normativa , en el CIE, només hi podent estar seixanta dies . Seixanta dies que es fan eterns . ja que ignoren com acabarà la seva estada. Pot acabar amb: llibertat i papers , amb llibertat amb una ordre d’expulsió, o expulsats Molts d’ells tenen família a Espanya , l’expulsió significarà no tornar-los a veure; altres son perseguits en el seu país d’origen i ho poden ser per molts motius , polítics , religiosos ,per homosexuals i altres . H ha qui els fa veritable basarda ser obligats a tornar al seu lloc de naixement . També hi ha persones que no tenen cap arrel en el seu país, tornar vol dir començar de zero etc.

Cal dir que sovint l’assistència jurídica és molt feble . És cert , que tots tenen assignat un advocat d’ofici. No vaig a jutjar l’actuació d’aquests lletrats , però la percepció dels interns és que aquesta és molt deficient. Normalment , segons et diuen , es limiten a fer un recurs i a la espera de la resolució judicial . El que desitjarien molts d’ells es poder parlar amb els advocats que els expliquen com va tot , però això gairebé no es dóna mai. Cal denunciar alguns advocats ( subratllo alguns , no tots ) que s’ofereixen a defensar-los , cobrant per endavant honoraris escandalosos , per no fer res.
També el fet que Espanya només hi ha CIE a Madrid, Barcelona, Valencia, Algeciras, Tarifa, Málaga, Gran Canaria, Fuerteventura i Tenerife, fa que els interns del CIE de Barcelona procedeixen de llocs molt allunyats de Catalunya, i això dificulta , si no impedeix , les visites de familiars i amics . També , la ubicació del CIE a Barcelona, a la Zona Franca, sense bones comunicacions , és un una dificultat per les famílies que viuen a prop .

Amb motiu de l’aparició de la COVID, en el més de març del 2020 es va clausurar el CIE de Barcelona , per ser reobert pocs mesos després . L’estructura de l’edifici no permet que es compleixin les normatives de distancia establertes per les autoritats sanitàries , el que ha obligat que, quan algun intern s’ha vist infectat per la Covid, se’l tingui que aïllar. Fa pocs dies les televisions ensenyaven imatges on es veien les condicions inhumanes en que s’havia aïllat a un malalt de COVID. Les càmeres de seguretat mostraven una cel·la , ínfima , on només hi havia un llit, cap cadira , cap taula , cap lavabo , i també la brutal actuació de la policia per reduir l’intern que donava senyals d’agressivitat com a protesta per la seva situació. Els policies van posar un casc a l’intern , el van esposar, i el va tenir així unes tres hores ( segons la normativa , no es pot tenir ningú en aquesta situació més de mitja hora) .

Aquest cas s’ha conegut arran d’una denuncia que va posar el mateix intern ( ara expulsat) i que el jutge va sobresseir , ja que en el moment del judici, l’interessat estava fora del país . A ciència certa en aquests moments no se sap el que passa en el CIE , hi ha total opacitat. Degut a la pandèmia s’ha suprimit les visites dels familiars , del voluntari de ONGS , entre elles la de Migra-Studium del Jesuïtes, i també ,i aquesta m’afecta directament , també l’assistència religiosa. Des del marc del 2020, Mn Emilià Almodovar i jo, que som els encarregats pel bisbat de l’assistència religiosa al CIE , tenim vetada l’entrada. Vulnerant l’acord signat entre la Conferència Espanyola i el Ministerio del interior.

Espanya i Europa ( el CIE existeixin a tots els països europeus) tenen un greu problema amb els Drets humans. Els Drets humans no són només pel ciutadans legals del primer món , sinó que son per a tots, independentment del lloc de naixement , llengua , creença , situació econòmica.

Avui ,com deia en el principi, el meu desig és fer conèixer la vergonya i aberració democràtica del CIE, però aquests centres només son la punta de l’iceberg d’un drama molt gran , el drama dels immigrats a Europa. El problema dels “menes”, les pasteres , tot el que hem vist aquest dies a Celta, la tracta de persones, el negoci de les màfies, i també, les condicions , a vegades inhumanes en que treballen els temporers en la recollida de la fruita etc.

En temps de Jesús no hi havia CIES, sinó la Sagrada Família hauria estat tancada a Egipte en un d’ells , i repatriada alta vegada al país regit pel cruel Herodes
Si esteu interessats en el tema , us recomano l’informe Informe CIE 2020: ‘Razón jurídica y sin razón política’ del Servicio Jesuita al migrante , el troabreu a google

Com a pregaria us proposo

Tu que t’estàs ofegant
en el mar del nostre egoisme,
tu que cercaves la llar
on refer la teva vida
i has caigut al fons de la nostra impietat.
Màfies, diners, venta d’éssers humans,
estafes, robatoris, abusos i crims sexuals.
Europa de falses imatges,
vella, cansada i caduca
i amb la boca ben tancada.
Sento vergonya
i em tapo la cara.
Ajuda el nostre cor, Senyor
a protestar, lluitar i desfer
aquesta crua realitat,
Que el nostre Mediterrani sigui… d’arribada. Jesús Renau
Bona tarda.

Josep m Jubany