Esparraguera- 9 de maig de 2023
Al peu de la muntanya de Montserrat, en el municipi d’Esparreguera, en un bell indret envoltat de natura, lluny del frenesí de les grans ciutats; es troba la comunitat terapèutica de Can Castells, que pertany a l’obra d’Integració Social OBINSO. El vincle, el treball comunitari i les teràpies personals i grupals són els principals eixos d’aquest centre, que ajuda persones amb problemes de drogodepències. Fins allà, Josep Ribalta o.f.m, i jo mateixa, des del Secretariat Diocesà de Pastoral pels Marginats, vam acompanyar el bisbe Javier Vilanova, per conèixer de primera mà les seves instal·lacions i les persones que reben tractament i les que hi treballen.
“Fa 20 anys les persones amb addiccions tenien un perfil rebel, idealista, eren aventurers, però eren homes amb certs valors, encara que fossin delinqüents, havíem pogut establir vincles emocionals amb ells de respecte, d’esforç, de companyonia”, recorda amb certa nostàlgia, Ramon Berruezo, director de Can Castells des de fa dècades. Però en l’actualitat el perfil dels 22 homes entre 30 i 50 anys que tracten, ha canviat. “Ara la majoria es mediquen per les malalties mentals i les relacions són més problemàtiques, perquè les drogues i les pastilles, després de tants anys han afectat el seu cervell”, continua Berruezo. Per la seva experiència està convençut que la medicació no ho cura tot, i cal fer molta psicoteràpia i psicoanàlisi per identificar els seus mals: genètics, entorn de violència i carencia d’afecte des de petits, etc.
“Aquí som una família, cal treballar la seva autoestima, en molts casos mai ningú ha cregut en ells. És molt important refer els vincles familiars, busquen el perdó dels pares i ser acceptats, pel grup, pels companys”. Per aconseguir-ho cal temps, en aquest centre estan un promig d’un any però n’hi ha que en porten gairebé dos. Els programes de co-pagament de l’administració acostuma a ser d’uns 8 mesos, però en molts casos no és prou. “Els diners no són un problema, és un procés d’anys que se’n puguin sortir. Encara que no són joves, la majoria no ha madurat i necessiten molta teràpia i vida sana per tirar endavant”, explica Ignasi Lupon, no tenen mòbil,només veuen la tele un cop a la setmana, practiquen molt esport, fan excursions, tots cuinen, treballen l’hort, fan bricolatge,etc”. Tot això acompanyat de teràpies individuals i grupals amb les educadores, la psicòloga i la psquiatra. “Cada dia fem una reunió tots junts on podem analitzar com ha estat la jornada anterior, també dinem junts i compartim moltes tasques i hobbies i això fa que ens sentim més units”, relata l’educadora.
Un projecte d’arrels cristianes, que va néixer en la dècada dels 60 per l’impuls d’un jove capellà, Pere Cornelles, que es va interessar pels joves en risc social i va fundar OBINSO. Actualment atenen joves immigrants en situació de vulnerabilitat social, i tenen dos comunitats terapèutiques per persones amb problemes de drogodepèndencies.
Mons. Javier Vilanova es va interessar i va parlar amb molts d’aquests homes,que estan lluitant per sortir de les addiccions, i els va proposar una visita guiada a la Sagrada Família, una iniciativa que va tenir molt bona acollida.
Glòria Carrizosa Servitje
Secretariat pastoral de Marginació
