Una parella jove, amb el seu nadó s’acaben d’instal·lar a la Llar Mambré al barri d’Horta Guinardó, un allotjament, temporal, amb suport educatiu, per aquelles persones que pateixen situació d’exclusió i no tenen mitjans per accedir al mercat de l’habitatge. Se senten agraïts de tenir una habitació amb bany inclòs, i serveis comuns de menjador i cuina, fins i tot amb un bonic pati. El seu periple és el de tantes persones i famílies que han de viure en habitacions rellogades a preus prohibitius.

Ells són alguns dels usuaris de les 16 habitacions de què disposa aquest espai de la Fundació Privada Mambré, que va néixer el 2007 per acompanyar les persones sense llar en la seva lluita per trobar un habitatge digne i per la inserció social i laboral. La fundació va néixer de l’esforç conjunt d’Arrels Fundació, Assís Centre d’Acollida, Companyia de les Filles de la Caritat i l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. Des del Secretariat de Marginació acompanyem Mons. Javier Vilanova i Pellissa, bisbe auxiliar de Barcelona, que coneix així de primera mà aquest projecte tan humà, d’arrels cristianes, que aporta solucions al gran problema de l’habitatge, sense el qual, les persones no poden sortir del pou de la marginació.

Manuel Lecha, el seu president, ens parla “d’aquest projecte innovador, ja que per primera vegada, entitats sense ànim de lucre que treballàvem amb persones sense llar, ens vam unir, per formar una xarxa d’atenció residencial i seguim treballant en aquesta xarxa de solidaritat”. Mambré gestiona 405 habitatges a tot Catalunya, la majoria son de lloguer. Des de la fundació els posen a disposició de les entitats, que cerquen el perfil de persones que hi poden accedir. “Els usuaris s’ocupen de tots els serveis de la llar i paguen com a màxim un 30% dels seus ingressos pel lloguer”, ens explica la seva directora Maira Costa. Des de Mambré també es rehabiliten els pisos amb fons propis, i s’ocupen de totes les tasques d’administració i en fan el manteniment.

Un dels programes de què disposen és la Llar Mambré a Barcelona, gràcies a la generositat de les germanes de la congregació de les Serventes de la Passió que els hi lloguen una part de l’edifici on viuen. “Aquí acollim persones soles o amb fills, s’hi poden estar un màxim d’un any, venen des

de serveis socials amb un projecte de formació i de recerca de feina. Ells s’ocupen de comprar el seu menjar i de cuinar-lo, i encara que tenim des de joves a gent gran, s’estableixen uns vincles molt bonics entre ells, com mares que cuiden mútuament dels fills o s’ajuden en les tasques domèstiques”, ens diu Lourdes Zambrana, coordinadora la llar mentre ens acompanya per les diverses estances.

Mons. Vilanova els agraeix l’esforç que fan per aconseguir habitatge per tantes persones necessitades, un dret fonamental per tots els éssers humans, però que malauradament avui en dia és un luxe. I també de quina forma treballen, amb tanta humanitat, respecte, i amb una consolidada xarxa de treball, al servei de les entitats socials, i coordinada amb altres organitzacions i institucions del sector.

Glòria Carrizosa Servitje

Periodista i voluntària del Secretariat Diocesà de Pastoral de Marginació