La Pastoral del Mar s’uneix a una trobada internacional a Copenhagen per reflexionar sobre la importància de les aigües marítimes
09 Maig, 2019 –
Església de Barcelona
L’Apostolat del Mar ha participat en el congrés The Common Good, our Common Sigui and the People of the Sea” (El bé comú, la nostra mar comú i la gent de mar). La trobada ha estat convocada pel Dicasteri per a la Promoció Integral del Desenvolupament Humà, Justitia et Pax d’Europa, The Global Catholic Climate Movement i Stella Maris a Copenhagen del 3 al 5 de maig.
Gent de mar
El Cardenal Peter K.A. Tukson, prefecte del Dicasteri per a la promoció integral del desenvolupament humà, va presidir les jornades, a les quals va assistir representants de diverses entitats. Així, hi havia membres de la UNESCO, Justícia i Pau d’Europa, FAO, Universitat Marítima Mundial, altres universitats, navilieres, el Moviment Global Catòlic per al Clima i de l’Apostolat del Mar.
Prèviament, l’Apostolat del Mar d’Europa va tenir una sessió de treball especial orientada a preparar la conferència regional europea a celebrar el pròxim mes de juny a Roma i la conferència mundial de 2020 ia debatre sobre nous programes de formació per als voluntaris i una nova base de dades internacional sobre vaixells visitats.
La cura de casa nostra
Hi havia representants de, Vaticà, Anglaterra, Escòcia, Irlanda, França, Itàlia, Ucraïna, Polònia i Espanya. Entre els espanyols, van participar: Ramón Caamaño, director nacional de l’Apostolat del Mar d’Espanya i Ricardo Rodríguez-Martos, director de l’apostolat del mar de Barcelona.
Pel que fa conferència general, es va centrar en el document de referència la Carta Encíclica “Laudato Sii” del papa Francesc. El document, promulgat el 2015, tracta del “cura de la casa comuna” i és una reflexió sobre la responsabilitat que tots tenim sobre la cura del nostre planeta.
El mar, font de vida
Entre els temes més destacats, es va aprofundir en el mar. D’una banda, un element de contemplació i d’admiració, ja que no el podem controlar. Tanmateix, un bé comú que cal protegir des de la conscienciació i mitjançant lleis adequades. “L’acció humana té un impacte negatiu sobre els mars, que durant molts anys no ha estat adequadament valorat”, es va dir alertar.
Els mars fan la Terra habitable, suporten una gran diversitat de mitjans de vida i ecosistemes són la part més important del sistema climàtic de la Terra. Emmagatzemen i transporten grans quantitats de calor, aigua i carbó. A més a més, són els amortidors de les variacions climàtiques estacionals.
En xifres
Entre els efectes colaterals que pot tenir, es va senyalar les comunitats dels països del Tercer Món. Aquells que més pateixen les conseqüències. “Els mars són vies d’unió de la família humana” i “els oceans són fonts d’energia, aliment i comerç”.
“És realment una font de vida, i per tant cal vetllar-hi”, se subratllava. En xifres, 3 mil milions de persones depenen dels peixos i mariscs silvestres capturats o cultivats com la seva font principal de proteïnes. 500 milions de persones dels països en vies de desenvolupament depenen de la pesca i de l’aqüicultura. 90% de les mercaderies es transporten per mar.
Tant els pescadors, com les tripulacions dels vaixells mereixen unes condicions de vida i treball dignes, perquè la seva tasca sigui sostenible.
Educant per prosperar
Es va parlar també sobre la necessitat d’una educació per al desenvolupament sostenible. Aquí hi va haver una intervenció interessant de la Universitat Marítima Internacional. De fet, es va presentar un projecte d’agenda per al desenvolupament sostenible per als propers 10 anys.
En aquesta linia, un representant de la companyia marítima Maersk va fer una interessant exposició en la qual va manifestar que la indústria marítima és responsable d’un 2-3% de les emissions de gasos a escala mundial i que Maersk habá reduït entre 2008 i 2018 un 41% de les emissions dels seus vaixells i que fins al 2030 esperen reduir un 60% i finalment, per 2050 el 100%. “Per aconseguir aquest objectiu, els vaixells sense emissions de carboni han de ser comercialment viables en 2030 i es necessita una acceleració de les innovacions i de l’adaptació de noves tecnologies”.
Cal destacar també la intervenció via internet del cardenal John Ribot de Port Moresby a Papua Nova Guinea, explicant com les illes d’aquest arxipèlag van desapareixent sota l’augment del nivell del mar i com això va afectant lentament a la població que ha de traslladar-se a l’interior.
