>Conclusions del Seminari

Conclusions del Seminari

El dia 19 de març, tingué lloc la sessió conclusiva del seminari de teologia del 4 art món. El P. Jesús Renau, presenta les reflexions dels diferents grups, i  va fer una reflexió sobre les mateixes.

Resum de les aportacions:

El Pare Renau sistematitza les aportacions en dos grups: el cercle més extern, i el cercle concèntric.

Cercle més extern.

En aquest grup s’enumeren els diferents camps d’actuació a on col·laboren les persones dels diferents grups.

1. Prostitució (com són explotades les persones que l’exerceixen, les falses expectatives que han rebut en el seu país d’origen, com la majoria d’elles són víctimes d’engany, el sofriment en què viuen, les vexacions que reben).

2. Presons (visites que es fan a les presons; com en aquestes vistes és molt el que rebent per part dels presos  els voluntaris, el patiment per les famílies).

3. Drogoaddicció (els joves que sofreixen diverses adicions, el patiment de les famílies, la dificultat de rehabilitació).

4. L’atur (el patiment,  la baixa auto estima que provoca no trobar feina. Les repercussions familiars.

5. La marginació social (persones que no tenen sostre, famílies des estructurades).

6. L’entorn proper, (relacions amb els veïns, persones que viuen soles, vells sense cap escalf familiar).

7. Hospitals i malalts. (acompanyar als malalts, especialment aquells que no tenen a ningú, proper que s’interessi per ells).

8. La immigració.

Cercle concèntric.

En aquest grup s’enumeren les actituds i l’espiritualitat que animen  pel seu treball en el quart món, els voluntaris que han participat en el seminari de teologia.

1. Treballar en grup.

2. Sentiments de compassió i misericòrdia.

3. Decisió i voluntat d’ajudar. Indignació i protesta davant de les injustícies.

4. Referència a la Sagrada Escriptura.  En els grups surten, alguns textos de la Bíblia.

Antic Testament: Salms, L’ Èxode (Moisès ajuda  en nom de Déu al poble a sortir de l’esclavatge d’Egipte). Nehemeies , sortida del poble de l’exili (treure a les persones de l’exili en què han caigut).

Referència al Nou testament: Benaurances, Paràbola del bon samarità, guariments de Jesús/especialment als posseïts, els hi treu els mals esperits).

5. Altres trets d’espiritualitat: dimensió comunitària. Pregar i contemplar amb profunditat la Paraula de Déu. Sentiments que estan inspirats per la fe (emocions de Déu).

Comentari del P Jesús Renau

Tot citant Filipencs 2: ”Tingueu els mateixos sentiments que tingué Jesucrist, Participa dels mateixos sentiments del Crist. En la pregària, en la participació en la litúrgia, el pobre se’ns fa present d’una forma sacramental. És una presencia real. Això va modificant els nostres sentits. Els va transformant

Els pobres passen de ser usuaris dels nostres serveis a ser germans. Ells no es poden moure fora de la realitat. No per això deixant de ser germans. Estem cridats a tractar-los amb els mateixos sentiments de Crist

Hi han d’haver alguns mitjans.”

1. La lectura i meditació de la Paraula de Déu.

2. Abans de fer qualsevol actuació o servei cal reflexionar. Sant Ignasi ens recorda que abans de qualsevol actuació cal recordar “a donde voy y a que voy”. Meditar si vaig amb els mateixos sentiments de Crist. No anem a imposar res, saber acollir sense cap mena prejudici.

3. A l’arriba a casa, fer memòria de com ha anat. Recordar i revisar el que hem dit, el que ens han dit,  com hem obrat.

4. Fer-ne pregària, agrair a Déu tot el que hem rebut. Seria bo que aquesta acció de gràcies es posés per escrit, o un diari. Comentar i revisar la nostra acció amb un equip.  Adonar-se en què hem actuat bé i que hem de canviar.

5. Ser conscients que treballem en l’Església. ¨La nostra actuació és eclesial.

6. No  oblidar que el que es demana a l’Església, no és ni or ni plata, sinó amor. Fer present enmig del sofriment una Església que és amable, que viu l’espiritualitat del bon samarità.

7.Fer-ne pregària.

2012-03-19T00:00:00+00:00