Càritas Diocesana de Barcelona celebra 80 anys. El 28 de gener de 1944, l’Arquebisbe de Barcelona Mons. Gregorio Modrego constituiria el Secretariat General Diocesà de Beneficència Cristiana (l’any 1956 ja s’anomenaria Càritas Diocesana de Barcelona), amb l’objectiu d’unificar les obres benèfiques de l’Església en un moment de postguerra en què calia ajudar la població a cobrir les seves necessitats bàsiques. Es té constància que Càritas Diocesana de Barcelona fou una de les primeres Càritas de Catalunya, però també del conjunt d’Espanya. En aquests 80 anys d’història, Càritas estima que 1,6 milions de persones han rebut algun suport per part de l’entitat.

La postguerra, les inundacions del Vallès i el Besòs dels anys 60, el barraquisme, el suport a barris de les perifèries de Barcelona, l’acompanyament a infants i persones grans desafavorides, la lluita contra l’atur, l’arribada de persones nouvingudes a l’inici del segle XXI, la crisi econòmica de 2008, la pandèmia de la COVID-19 o l’actual inflació són alguns dels molts episodis en els quals Càritas ha estat present.

«Quan recordem els anys de vida de Càritas contemplem l’evolució de la nostra societat, les dificultats que les persones més vulnerables de la diòcesi de Barcelona han hagut d’afrontar i superar. Per a Càritas, el més important és la persona i la seva dignitat», ha afirmat el director de Càritas Barcelona, Eduard Sala. Al llarg d’aquests anys, Càritas Diocesana de Barcelona ha vist reconeguda la seva tasca amb la Creu de Sant Jordi (1990) i la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona (1997).

Càritas s’ha adaptat a les necessitats socials de cada moment, actuant sobre les problemàtiques que han anat sorgint i reflexionant sobre quina era la millor manera d’afrontar-les. Avui, Càritas diocesana està present als 26 municipis de la diòcesi de Barcelona, donant resposta a més de 16.000 llars, on viuen més de 35.000 persones. A aquesta tasca s’hi suma la feina de les 167 Càritas parroquials i arxiprestals, que acompanyen gairebé 30.000 llars on viuen unes 75.000 persones. L’acció social de l’entitat es desplega en 5 zones pastorals, des de 8 programes i més de 470 projectes, que donen resposta a qüestions tan diverses com la cobertura de necessitats bàsiques, la formació laboral, l’habitatge, la infància, les persones grans, l’acompanyament en drets o l’assessorament jurídic en temes de migració i estrangeria, entre moltes altres.

Tota aquesta tasca es desenvolupa gràcies al compromís de les gairebé 3.000 persones voluntàries, i a la feina diària de 191 llocs de treball amb persones contractades i 183 llocs de treball als nostres «Des dels seus inicis, Càritas és i ha estat una entitat de persones voluntàries, i no amb persones voluntàries. Pot semblar una apreciació menor, però defineix a la perfecció la importància del voluntariat». Sala també ha volgut fer valdre el suport dels gairebé 11.000 socis i donants i de les 601 Entitats amb Cor, ja que gràcies a la seva solidaritat es pot sostenir l’acció social diària.

Des de Càritas s’afirma que la commemoració dels 80 anys no s’ha de viure només com una rememoració del passat, sinó que es fa amb la vista posada cap al futur. «Estem compromesos amb les persones, en tot el seu camí per aconseguir una llar digna i una millora de les seves condicions de vida, en fer front a les conseqüències d’una pujada de preus constants, en combatre la precarització del treball, en millorar la seva inserció laboral i en acompanyar al nombre més gran de famílies que arriben a les nostres sessions d’acollida cercant noves oportunitats».

En aquest context, Sala ha explicat que per combatre la pobresa cal adaptar-se a cada moment, i que iniciatives com les targetes moneder per comprar aliments, les més de 2.000 places entre pisos unifamiliars, pisos compartits i centres residencials que Càritas ofereix conjuntament amb la Fundació Habitatge Social o l’impuls dels espais de relació i dels polivalents, oberts a la comunitat, són un petit exemple d’aquesta constant evolució de Càritas. «Continuarem treballant com fins ara, posant la persona i la comunitat al centre per esdevenir una societat fraterna, acollidora, solidària i justa, on tothom tingui cabuda i es fonamenti en el bé comú», ha conclòs.