La Mare de Déu del Carme surt en processó pel front marítim de Barcelona amb el lema «La Mar és casa nostra, cuidem-la»
Un cop més, la Mare de Déu ha tornat en processó pel barri mariner de Barcelona. Aquest 13 de juliol, cap als volts de les cinc de la tarda, tots els devots esperaven un any més, amb cants i balls, la sortida de la Mare de Déu a la plaça de la Barceloneta, per iniciar la tradicional celebració.
Enguany, ha comptat amb la participació del bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Sergi Gordo, que per primera vegada va presidir aquesta festa tan popular entre la gent de mar. Sota el lema: «La mar és casa nostra, cuidem-la», el bisbe va recordar que és la Mare de Déu del Carme, «qui ens ensenya a mirar amb misericòrdia aquells que pateixen al mar».
Processó
Els pescadors, mariners, treballadors i familiars de la zona portuària es van afegir a la processó. Un moment per demanar la protecció del gronxador marí, influenciat pel temporal i la tramuntana.
Després de la caminada pel passeig marítim, a pas lent, en direcció al moll dels pescadors, la comitiva va aturar-se per navegar a alta mar. Tots es van distribuir a les diferents embarcacions de pesca. També alguna golondrina que es va oferir per assegurar que tots poguessin gaudir de la travessia amb la Mare de Déu.
Santa Missa
Un cop a terra ferme, va tenir lloc la Santa Missa, presidida pel bisbe auxiliar, i concelebrada per altres preveres de l’arxiprestat. No hi va faltar, el diaca Ricard Rodríguez, representant de l’Apostolat del Mar de l’Arxiprestat de Barcelona i del centre Stella Maris, que vetlla pel benestar dels mariners durant l’any.
Al·ludint a aquesta necessitat de vetllar per l’altre, el bisbe Sergi va subratllar com la Mare de Déu ens crida a fer aquesta atenció al nostre germà. «Aprenguem de la nostra Mare què suposa ser fill i que suposa ser germà, que la vida de l’altre no ens ha de ser indiferent», explicava el bisbe. Així, fent referència a la Paraula del Bon Samarità, explicava la necessitat d’aturar-nos per atendre aquell que pateix.
Atendre el germà
En aquest sentit, va recordar unes paraules de Martin Luther King que deia: «no em de pensar que ens passarà a nosaltres si ens aturem, sinó que li passarà a l’altre si m’aturo».
El bisbe Sergi va referir-se a totes aquelles persones que moren a la nostra mar. «Tant de bo el nostre cor bategués al ritme del de la Mare de Déu – exposava el bisbe- un cor que batega per allò que li passarà a l’altre si no l’atenem». «No cal fer-ho tot, però sí aturar-nos. On no arribi un arribarà l’altre», explicava. Així, subratllant l’eix del Pla Pastoral va dir, que «la fraternitat ha de ser compartida. i li demanem avui al senyor pel mar. La mar és casa nostra».
«Fem del mar la nostra llar», va animar. Així, confiant en el Senyor que ens condueix per alta mar. En aquesta línia, va destacar que «qui porta la barca de l’Església és Ell». «Per això hem de confiar amb la ruta que ens marca», va afegir.
Després de pregar per totes les vides perdudes al mar, van deixar la corona de flors a l’aigua, en record seu.