Breu resum dels temes tractats, missatges i qüestions que han sorgit

• Octubre 2016. Pilar Massana, treballadora social. Factors que provoquen dificultats de convivència als barris. – Exposa sobre les dificultats de convivència als nostres barris partint de la qüestió: “com podem passar de l’hostilitat a l’hospitalitat”? – Factors que porten a l’hostilitat o Desconeixement i falta d’empatia per qui és diferent o Mandra i comoditat quan hem de conèixer el qui arriba o Por dels autòctons a perdre els drets socials i les prestacions de l’Administració o Por generada pel terrorisme a Europa – Aquests factors fan que sigui més senzill que proliferin els rumors i estereotips – Com neutralitzar l’hostilitat o Amb coneixement personal i acompanyament. Ex: a l’escola, ajuda fraternal, banc d’aliments, parròquies… o Fomentar espais antirumors, com la Xarxa Antirumors o Amb més recursos, així la competència pels mateixos amb els autòctons no seria tan greu o Creant àmbits de trobada, coneixement i posada en comú de valors. Així es crea un teixit i evita pors i desconfiances mútues. És important que les entitats “provoquin” aquests espais, i que descobrim les hostilitats per neutralitzar-les. – Debat: o El canvi ha de ser personal, però els Ajuntaments han de fomentar i recolzar les iniciatives de les entitats, dedicar més diners, fer explícits els espais d’acollida… Tot i que l’Administració en alguns aspectes segueix procediments no adaptats a la realitat actual, cal reconèixer que ha fet una tasca important (també ho comparteix en Mustapha) o Perfils més vulnerables: marroquins i musulmans en general (degut a la islamofòbia), llatinoamericans (per conflictes de convivència al barri) i romanesos gitanos. Els infants d’aquestes persones són especialment vulnerables, i per tant la tasca a l’escola i esplais és cabdal. També les dones musulmanes són un col·lectiu que presenta dificultats: islamofòbia, dificultat per sortir del seu ambient, desconeixement de l’idioma… (D’aquests temes en parlen en Mustapha i l’Ahmed) o Després dels atemptats en diverses ciutats europees, ha augmentat la islamofòbia • Novembre de 2016. Mustapha Aoulad Selam, president de SAFI (Associació Stop als Fenòmens Islamòfobs a Catalunya) i coordinador del Pla Municipal de lluita contra la Islamofòbia a Catalunya – Immigració o Cal anar amb compte amb conceptes com “integració” ja que pressuposen l’existència d’una població “desintegrada”. Tampoc “segona generació”. (També ho comenta l’Ahmed) o És molt importat que l’immigrat se senti arrelat i acceptat al país d’acollida en un període de 5 anys. Ha de combinar la seva identitat catalana amb la del país d’origen, la solució no és recordar-li que el seu origen és d’un altre país o Cal més política socioreligiosa. Cal desvincular islam i immigració, no s’ha de simplificar ni estigmatitzar (també ho diu l’Ahmed) o La tasca de l’Administració, les entitats i els voluntaris és molt important i han de rebre una bona formació per acollir en condicions – Islamofòbia o Islamofòbia: acte o discurs discriminatori a una persona pel fet d’ésser musulmà o semblar-ho pel seu aspecte. Es manifesta als següents àmbits • Educatiu • Laboral • Policial o Les comunitats islàmiques han d’ésser més proactives. També ajudaria que es pogués impartir una assignatura de religió islàmica a les escoles, com ocorre a d’altres Comunitats Autònomes – Debat o A través dels contactes amb Comunitats, membres de la PECI comenten que hi ha sensació de malestar entre líders d’entitats musulmanes. Cal reivindicar l’aplicació de lleis ja existents (Acords de cooperació del 92, etc) o Alguns autòctons veuen els musulmans com a “tancats, i que no s’impliquen a les AAVV, barris…” Mustapha comenta que el tancament no forma part de cap cultura i que la llengua pot ésser una barrera pels musulmans residents aquí o Cal aprofitar espais que afavoreixen la convivència: escoles, clubs esportius… (ho comparteixen tots els ponents) o Cal preservar les arrels de la persona nouvinguda, acollir-la i despertar el seu interès per la nova societat. o Cal trencar estereotips, i diferenciar aspectes culturals d’altres religiosos (ex: la no assistència de dones a classes de català on hi hagi homes). o L’Administració hauria d’oferir més hores d’idioma i facilitar els tràmits per obtenir la nacionalitat i els informes d’arrelament • Desembre de 2016. Mireia Bolívar, investigadora. Ha elaborat recerca sobre integració social a Catalunya de diferents col·lectius nouvinguts, basant-se en el vincle entre les xarxes socials i la participació associativa – A Catalunya la integració no ha estat assimilacionista, sinó que els immigrants mantenen els vincles amb el seu país d’origen. Alguns s’integren reafirmant-se en els elements culturals i religiosos propis – Les xarxes socials són importants pels nouvinguts ja que els ajuden a aconseguir recursos, informació…Tanmateix acostumen a ser xarxes tancades i formades per persones molt semblants a ells (nacionalitat, sexe, classe…) – Les xarxes socials els porten a participar en l’àmbit associatiu a través de 3 mecanismes o Contacte informal: boca-orella o Creant associacions ètniques o religioses: defensen els trets diferenciats dels immigrats o Participació en associacions més transversals juntament amb els autòctons – La segregació en l’àmbit associatiu dificulta l’establiment de vincles entre immigrats-autòctons i produeix major vulnerabilitat social i política als immigrats – Debat o Els immigrants s’integren més en associacions religioses o ètniques on hi ha compatriotes. No obstant, si ho fan a entitats esportives i educatives hi ha més possibilitat de contacte amb autòctons o Cal un esforç extra de les associacions catalanes perquè els immigrats hi participin, ja que sovint no se senten convidats • Gener de 2017. Ahmed Benallal, secretari de la Unió de Centres Culturals Islàmics de Catalunya (CCIC), president de l’associació La Llum del Nord, sobre la integració social dels col·lectius magrebins o El principal obstacle per la integració dels immigrants musulmans és l’educació. Majoritàriament són persones d’origen humil amb poca educació formal que es mouen per necessitats o Quan aquest col·lectiu arriba al nostre país, reforcen el vincle amb la religió per por a perdre la seva identitat. Sorgeix la necessitat de demostrar que continuen mantenint lligams amb el país d’origen, sobretot religiosos i de cara als fills. Al seu país d’origen hi ha una doctrina religiosa majoritària, i aquí es troben amb una gran diversitat de doctrines i formes de viure l’islam. o S’informen majoritàriament a través de TV satèl·lit de països com l’Aràbia Saudita, on el corrent majoritari és el sunnisme wahabí (molt conservador, prové d’un ambient molt diferent a l’europeu). Molts immigrants acaben creient que l’única forma de viure l’islam és aquesta i els Imams també s’hi adapten (poca formació, altament dependents dels fidels ja que estan contractats pels fidels) o Apunta que la religió no hauria de ser el pilar sobre el que els immigrants magribins construeixen la ciutadania, hauria de ser només un bagatge cultural. Subratllant les diferències religioses es corre el risc de crear una societat paral·lela. – Debat o Les comunitats cristianes valorem i admirem dels immigrants musulmans el manteniment de les seves conviccions en una societat laica com la nostra. Els podem ajudar amb la nostra coherència de separar fe i Estat o No hem de parlar de segona generació o Entre els immigrants musulmans magribins hi ha un cert sentiment victimista, pensant que les societats occidentals els han portat a haver d’adaptar l’islam. No qüestionen l’adoctrinament rebut o Cal una nova interpretació de l’islam, adaptada als temps moderns