Cap a finals dels vuitanta, el P. Paco, aleshores vicari de la Parròquia de Sant Just, va decidir donar una resposta a la situació dels homes del carrer que ell anava coneixent al menjador de les Germanes de Teresa de Calcuta, passejant pel Barri Gòtic de Barcelona. Dit i fet es va crear per donar aixopluc i oferir un espai de convivència i autogestió per homes majors de cinquanta anys que estaven al carrer.

Amb un baix nivell d’exigència, es tractava d’implicar directament els homes en el dia a dia de la casa, per tal d’anar construint entre tots una comunitat de vida que, fent front a l’exclusió i la precarietat, pogués sortir endavant dignament, amb un estil de vida sobri i solidari. Solidari, sí, perquè, aviat, la casa obrí un rober que es nodria de les aportacions dels veïns del barri i al qual podien acudir qui en necessités; també es decidí fer un menjador popular un cop a la setmana per compartir els recursos rebuts amb les persones més pobres del barri. A més, la casa es convertí en espai on compartir la vida amb veïns i veïnes, voluntaris d’altres entitats i comunitats religioses del barri en estones de pregària setmanals, àpats, eucaristies… gràcies a la presència sempre oberta i acollidora del P. Paco. Així, els homes de Dit i fet s’esdevenien uns veïns més del barri que compartien espais de convivència i festa, el dia a dia a les botigues, centre de salut… En aquells moments, Dit i fet anava de la mà d’altres iniciatives que anaven sorgint a Ciutat Vella: el casal-menjador de l’Escó, el germà Adrià, el centre Compartir al Gòtic, la comunitat de les Germanetes de l’Anyell, la tasca de sor Genoveva, el projecte Sostre a la Barceloneta…

L’any 2011 va morir el P. Paco. Ell havia fet de Dit i fet la seva casa i la seva família que el va acompanyar fins al final. El seu record ens ha esperonat a seguir endavant amb la seva intuïció. Quan ofereixes un llit, menjar, vestit i convides a la participació, es poden trobar raons per viure i la convivència s’esdevé un àmbit en el qual créixer i desenvolupar les potencialitats personals. En aquests anys, l’associació ha enfortit la seva implicació al barri i ha eixamplat les relacions amb d’altres entitats compromeses contra el sensellarisme.

Per tots aquests motius, estem celebrant amb goig els 30 anys de l’associació. El mes de març vam dur a terme una exposició de fotografies al Centre Cívic del Pati Llimona fetes pels residents de la casa a partir d’un taller de fotografia participativa que els convidà a fer un reportatge del seu dia a dia. Després, el passat 11 d’abril, vam celebrar els 30 anys tal i com, de ben segur, ho hauria fet el P. Paco: al voltant de l’eucaristia. Ens hi acompanyava el bisbe Sergi els amics i veïns del barri, els voluntaris de la casa. En començar la celebració, el bisbe Sergi va subratllar com “Dit i fet” apuntava a la coherència entre el dir i el fer, com el Senyor Ressuscitat es feia present entre nosaltres i com el voler del Pare de que tothom tingui vida a desdir ens empeny a seguir endavant amb el nostre projecte. La celebració dels 30 anys va ser una bona expressió del que volem viure en el dia a dia, convençuts que només el reconeixement mutu i la reciprocitat pot trencar l’aïllament i deshumanització de l’exclusió social.