ACTE 20 ANYS PECI: “20 ANYS NO EN SÓN PROU” – La Plataforma Reivindica la Dignitat i l’Acció Col·lectiva

Barcelona 24 de novembre de 2025

La Plataforma d’Entitats Cristianes amb les Persones Migrants (PECI) va celebrar el seu 20è aniversari el passat 20 de novembre de 2025, amb un acte central a la Sala d’Actes de la Facultat de Comunicació Blanquerna de Barcelona. L’esdeveniment, que portava el lema “20 ANYS NO EN SÓN PROU”, va servir per reflexionar sobre els canvis en la realitat migratòria de Catalunya i la necessitat constant de l’acció social i la denúncia.

La PECI va néixer com a resposta a les mobilitzacions i les tancades d’immigrants sense papers del 2005 (iniciades a l’Església del Pí), que feien visible la greu realitat de la irregularitat administrativa i la manca de drets. La tasca de la plataforma s’ha consolidat com un espai de reflexió, coordinació i intercanvi, fonamental per a l’acció col·lectiva i la incidència política. Actualment, davant l’augment dels discursos d’odi, la plataforma es considera “més necessària que mai”.

Intervencions Institucionals L’acte es va iniciar amb la presentació de Joan Cabot i Elisabet Ureña, membres de la Coordinadora de la Plataforma. Després d’un vídeo commemoratiu que repassava la trajectòria de la PECI, van intervenir les autoritats.

David Moya (Director General de Migracions i Refugi, Generalitat de Catalunya) va posar en valor la feina “silenciosa” de les entitats, que sovint actuen com la primera, i a vegades única, xarxa de protecció. Va cridar a teixir més complicitats entre les entitats i les administracions a tots els nivells per afrontar els reptes del país i defensar els drets de les persones migrades.

Sonia Fuertes (Comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona) va emfatitzar que el tema de les migracions va de la identitat i de la societat que es vol construir. Va reivindicar la importància de les dades per rebatre relats falsos, assenyalant que a Barcelona, tres de cada deu residents han nascut a l’estranger. També va denunciar que la societat sovint rebutja persones que estan, de fet, sostenint sectors essencials, com el de les cures, sota condicions precàries.

Mn. Joan Costa (Delegat de Pastoral Social i Caritativa de l’Església de Barcelona) va agrair la tasca realitzada, subratllant que la motivació de les entitats cristianes és l’Evangeli. Va citar el Papa Francesc per cridar a trencar amb la “cultura de la indiferència” i a fer un “nosaltres més gran”, recordant que les persones migrades són “els nostres germans”.

Visionat del vídeo conmemoratiu

Després dels parlaments es va visionar un vídeo conmemoratiu que podeu veure clicant aquí

Taula Rodona: Causes Estructurals i La Força del Contacte

L’acte central va ser la taula rodona, moderada per Judit Bonet, amb la participació de Miquel Essomba, Blanca Garcés i Pepe Rodado.

Miquel Essomba va dibuixar el marc general de la problemàtica, recordant que els discursos d’odi i rebuig han intensificat la seva presència des d’afirmacions com la d’Angela Merkel el 2010 sobre el fracàs del multiculturalisme. Va citar dades que mostren com la immigració s’ha convertit en el segon problema percebut pels espanyols (darrera de l’habitatge i qüestions polítiques). Essomba va argumentar que aquesta percepció és part d’un relat pervers construït i finançat per oligopolis econòmics per crear un “enemic fictici” que genera por i divisió. Va proposar que cal anar més enllà de pal·liar els efectes i subvertir les causes macroeconòmiques.

Blanca Garcés va situar el moment actual com a crític a causa de la creixent desigualtat social i la fracturació del país. Va recalcar que les tensions relacionades amb la immigració sovint no tenen a veure amb la diversitat cultural, sinó amb qüestions socioeconòmiques mal resoltes, com l’accés a l’habitatge. Garcés va subratllar que la irregularitat administrativa està profundament lligada a la informalitat del mercat laboral, especialment en sectors com les cures i l’agricultura, on la demanda de treball sense papers és estructural. La solució passa per recuperar el concepte de classe i reforçar el capital social per crear teixit comunitari i combatre la desigualtat.

Pepe Rodado va aportar la visió des del treball a peu de barri, emfatitzant la importància de la praxi i l’experiència directa per trencar prejudicis, que sovint són més difícils de trencar que els àtoms. Va explicar l’anècdota del veí “Pedro,” que comprava els discursos xenòfobs fins que el contacte directe i la convivència amb joves migrants el van fer canviar la seva perspectiva. Rodado va destacar que la plataforma ha de continuar facilitant aquesta trobada i el contacte directe, ja que les dades per si soles son “fredes”.

Els ponents van coincidir que la manera de desfer l’antagonisme i l’”alteritat” és a través de la inversió en el contacte i la recuperació de “lo comú” (lluites veïnals compartides per obtenir serveis). També es va qüestionar el model social actual, que es basa en “vides precàries” amb salaris mal pagats per sostenir les cures.

Un dels reptes més urgents que es van reiterar és la situació d’irregularitat administrativa. Es va posar de manifest la disfunció en el sistema de regularització, on, tot i les reformes del reglament, les persones amb dret a regularitzar-se troben obstacles insuperables per aconseguir l’oferta de treball necessària, caient en una frustració enorme.

Lectura del Manifest i Crida a la Consciència Col·lectiva

L’acte es va tancar amb la lectura del Manifest de la PECI. El document assenyala que Catalunya ha estat històricament una terra d’acolliment i que la contribució de la població estrangera (que ha passat de poc més de 6 milions d’habitants a 8 milions en 25 anys) és imprescindible. Per llegir-lo cliqueu aquí

Entre les reivindicacions clau del manifest destaca la de promoure vies justes i humanitàries de regularització per garantir estabilitat i drets; la de garantir l’accés universal a drets fonamentals (sanitat, habitatge, feina, educació) sense excepció; la d’aplicar polítiques públiques amb perspectiva antiracista i revisar les lleis que no posen la persona al centre i finalment la de fomentar una cultura de respecte a la diversitat, promovent la participació de les persones d’origen migrant en tots els àmbits. El manifest conclou amb una crida a la consciència col·lectiva i a actuar, movent-se per la convicció que totes les persones són iguals en dignitat i que només des del diàleg i el respecte es pot construir una societat inclusiva i justa.

A mode de tancament, es va insistir que “totes les vides importen” i que la feina continua sent vasta i urgent.