El dia 18 d’octubre: fou el Dia Europeu contra el Tràfic d’Éssers Humans, per aquest motiu se celebra un acte dia 20 d’octubre organitzat per les RR adoratrius, RR oblates i la Delegació de Pastoral social de Barcelona, a la seu de la Delegació de Pastoral Social de l’Arquebisbat de Barcelona. Fou un diàleg entorn el tràfic d’éssers humans, centrat en el tema dels menors.
Mn. Josep M. Jubany ; delegat de pastoral social va presentar l’acte destacant que el tràfic d’éssers humans és un problema que denigra la nostra societat. I agrair a les religioses adoratrius i a oblates la seva tasca d’acompanyament i denúncia de totes les persones que pateixen aquestes situacions.
A continuació Nieves de León (Oblates- El Lloc de la Dona), ens va explicar què es el tràfic d’éssers humans i quines són les seves causes i conseqüències.
En primer lloc, Nieves de León va distingir entre tràfic il·lícit de migrants i tràfic d’éssers humans.
La diferència bàsica entre el tràfic il·lícit de migrants i el tràfic d’éssers humans radica en el consentiment de la víctima. En el cas de les víctimes del tràfic d’éssers humans, aquestes no van consentir mai o bé van ser després coaccionades o enganyades. En aquest sentit, el protocol contra el tràfic d’éssers humans estableix que, el consentiment donat per la víctima no es tindrà en compte quan s’hagi demostrat el recurs a mitjans il·lícits. D’aquesta manera, en el Protocol s’admet que l’exercici de la lliure voluntat de la víctima es veu limitat sovint per la força, l’engany o l’abús de poder. Es respecta la capacitat dels adults de prendre per sí mateixos decisions sobre la seva vida. Tanmateix, en el Protocol s’exclou la defensa basada en el consentiment quan es demostri que s’ha recorregut a mitjans indeguts per a obtenir-los.
El tràfic d’éssers humans es un crim i una vulneració dels drets de la persona. Un 70% de les víctimes son atretes per promeses de feina, i la resta per suposats concursos de bellesa, vacances a bon preu, per a treballar com a ballarines exòtiques etc. La majoria de les víctimes són dones que provenen de països del Sud (Africa, Amèrica del Sud, Àsia) i són portades a Amèrica del Nord, Europa i l’Orient Mitjà. La majoria provenen de països amb sistemes socials febles, pateixen situacions de vulnerabilitat personal, violència i inestabilitat social i manca d’accés a drets. Moltes dones han patit també violència a nivell intrafamiliar. També son dones de països on la mobilitat forma part de la seva cultura. Moltes tenen família a Europa i van idealitzar la vida al primer món.
Les màfies, organitzades com a xarxes, són cada cop més presents en els països on viuen aquestes dones. Aquestes màfies manipulen les dones, els hi retenen els documents, les tracten amb violència , les amenacen i les sotmeten a tot tipus de maltractaments físics i psicològics.
Es molt important detectar els casos de tràfic d’éssers humans, com a primer pas per a lluitar contra la delinqüència organitzada. Es també de gran importància denunciar la permissivitat dels governs i obrir els ulls dels organismes internacionals respecte d’aquest greu problema.
Rosa Cendón (Adoratrius-SICAR) va aprofundir en el tema explicant com afecta el tràfic d’éssers humans als menors (infants i joves).
Va començar citant dos articles de la Declaració dels Drets Humans:Art. 4: Ningú no ens pot esclavitzar. L’esclavitud està prohibida en tots els casos. iArt. 14: Si ens persegueixen, tenim dret a anar a un altre país i demanar que ens protegeixin.
El tràfic d’éssers humans és un negoci molt lucratiu, fins i tot més que el tràfic d’armes. El tràfic s’ha de combatre amb eines que no siguin “ingènues”. Les víctimes són persones que es troben en situacions de supervivència que no tenen més remei que entrar en processos migratoris il·lícits i poc clars per salvar la seva vida.
Tres de cada quatre víctimes del tràfic d’éssers humans són dones o nenes. Segons l’agència Eurostar durant el període 2010-2012 van haver-hi 30.146 víctimes d’aquest problema a Europa.
Hi ha tres factors de vulnerabilitat per a ser víctimes del tràfic d’éssers humans: ser pobre, jove o nen, i ser dona. Altres factors són: haver patit abusos dins de la família, ser menors sols, mobilitat, ser víctimes de la guerra, tenir discapacitats físiques o psicològiques, ser fill o filla de persones que han patit el tràfic d’éssers humans, provenir de barris desestructurats, haver estat exposats a manipulació per internet.
El programa SICAR de les adoratrius ofereix atenció a dones víctimes del tràfic d’éssers humans i treballa en pro de la seva recuperació i la restitució dels seus drets. El programa treballa també amb els menors que han estat víctimes del tràfic d’éssers humans, obligant-los a exercir la mendicitat, la prostitució, a cometre delictes i a casar-se forçadament. També atèn els menors fills de víctimes del tràfic d’éssers humans, que han nascut prèviament a situacions de tràfic i els nascuts durant i com a conseqüència d’aquesta problemàtica (nens que han nascut fruit d’una situació d’explotació, embarassos interromputs, els que han mort durant el viatge i els que han estat usats per coaccionar els pares).
Els reptes que tenim encara pendents respecte el tràfic d’éssers humans:
- Es necessari una major sensibilització de la situació que pateixen aquests infants.
- Treballar, anant a les causes, del tema de l’explotació sexual i laboral i la demanda de prostitució que hi ha a les nostres societats.
- Afavorir la formació en aquestes problemàtiques per tal de detectar situacions de tràfic d’éssers humans.
- Intentar que les administracions donin una millor resposta i aportin més recursos, ja que actualment el pes més important d’aquest problema el porten les entitats
- La justícia hauria d’actuar amb més força. Actualment no hi ha gaires condemnes per tràfic d’éssers humans i les víctimes no reben les indemnitzacions que els hi correspondria.
L’acte el va concloure Mons. Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona, el qual va agrair l’oportunitat de poder conèixer la tasca que realitzen les adoratrius i oblates, com a part de la “revolució de la tendresa” de la que ens parla sovint el Papa Francesc. Una tasca, ens va dir Mons. Antoni, Vadell que consisteix tan en mirar els ulls de les víctimes i descobrir les seves històries personals, com en denunciar i saber mobilitzar-nos per la seva causa.
Mn Josep M Jubany, Delegat Pastoral Social. Barcelona