El passat 30 d’abril, l’auditori de Cristianisme i Justícia a Barcelona va acollir una xerrada informativa cabdal sobre la regularització extraordinària de 2026. Organitzat per la Plataforma d’Entitats Cristianes amb les Persones Migrants, l’acte va comptar amb la participació d’Elisabet Ureña i Oriol Nebot, advocats de Càritas Diocesana de Barcelona, qui van desgranar les claus d’aquest procés que busca donar resposta a un sistema migratori que els ponents van qualificar de “trencat”.

Un imperatiu ètic i social La sessió va començar recordant que aquesta mesura és fruit d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que va recollir més de 700.000 signatures, impulsada pel teixit social i eclesial per treure de la invisibilitat unes 500.000 persones. Segons Elisabeth Ureña, l’acollida de la persona “forestera” és un pilar del cristianisme i de la doctrina social de l’Església, especialment defensada pel Papa Francesc. La regularització es presenta com una via per combatre la irregularitat administrativa, la qual aboca el 63% dels migrants al risc d’exclusió, dificultant l’accés a un habitatge digne o a la protecció social.

Les claus de la nova normativa L’advocat Oriol Nebot va explicar que la reforma s’articula principalment a través de dues vies recollides al Reial Decret 316/2026:

  • Disposició addicional 20a: Pensada per a persones que haguessin sol·licitat asil abans de l’1 de gener de 2026.
  • Disposició addicional 21a: Adreçada a persones que es trobessin a Espanya abans de la mateixa data i que puguin acreditar una permanència de 5 mesos de forma ininterrompuda en el moment de la sol·licitud.

Un dels aspectes més positius destacats és que l’admissió a tràmit de la sol·licitud autoritza provisionalment a treballar. No obstant això, el procés té una “obsessió” clara: el control d’antecedents penals. No s’admeten excepcions i l’existència d’antecedents vius implica la denegació automàtica de la residència.

Requisits i terminis urgents Per a la via genèrica (21a), els sol·licitants han de complir un de tres requisits: haver treballat o tenir una oferta de feina, formar part d’una unitat familiar amb menors o ascendents a càrrec, o presentar un certificat de vulnerabilitat. Aquest darrer punt ha generat certa polèmica i cues a les administracions, ja que el Consell d’Estàt va exigir la seva obligatorietat per blindar la norma davant de possibles recursos judicials.

El termini per presentar les sol·licituds és improrrogable: des del 20 d’abril fins al 30 de juny de 2026. Els experts van subratllar la importància de prioritzar l’obtenció de documents dels països d’origen, que sovint són lents d’aconseguir, i van recordar que tota documentació estrangera ha d’estar apostil·lada o legalitzada.

Un futur de drets L’autorització concedida als adults serà per un any, modificable a quatre si s’aconsegueix la inserció en el mercat laboral, mentre que els menors d’edat rebran directament una autorització de cinc anys. L’acte va cloure amb una crida a la calma i a informar-se només a través de fonts oficials, evitant rumors i estafes de falsos professionals que proliferen a les xarxes socials. En definitiva, l’acte va refermar el compromís de les entitats cristianes d’acompanyar aquest procés com un pas necessari cap a una societat més justa i cohesionada.

Trobareu tota la xerrada aquí