A Barcelona, segons dades del Padró, hi viuen 1,7 milions de persones, de les quals més de 600.000 han nascut a l’estranger. D’aquest col·lectiu, es calcula que entre un 40% i un 50% es troba en risc de pobresa. En l’última edició del programa “En sortida”, de la mà del Secretariat de Pastoral amb els Marginats, s’ha posat el focus en la realitat de les dones immigrades a la nostra ciutat, aquelles que busquen un futur millor sovint enfrontant-se a situacions de gran precarietat.
Acompanyament integral i empoderament
L’entrevista ha comptat amb la participació de dues entitats referents en l’acollida: la Fundació Bayt al-Thaqafa i Sant Joan de Déu Serveis Socials.
- Wara Saavedra, responsable de l’àrea de dones de Bayt al-Thaqafa, ha explicat que la seva tasca se centra a consolidar un espai de resposta a les necessitats derivades del procés migratori. Des de l’entitat ofereixen acollida social, assessorament jurídic en estrangeria i violències masclistes, i programes d’inserció laboral, fins i tot per a dones en situació administrativa irregular que es preparen per a un futur accés al mercat de treball.
- Charo Sillero, directora del programa Malla de Sant Joan de Déu, ha presentat aquest “ecosistema de protecció” per a dones sense llar. A través de centres com La Llavor o Vesta, atenen dones que sovint fugen de situacions de violència, maltractaments o discriminacions per identitat sexual o cultural. Cillero ha subratllat que aquestes dones arriben amb l’esperança de construir una vida digna per a elles i les seves famílies.
Reptes estructurals: regularització i habitatge
Un dels temes destacats ha estat l’anunci de la regularització extraordinària pel govern espanyol. Tot i que ambdues entitats celebren la mesura, la reben amb prudència a l’espera de la publicació oficial al BOE. Saavedra ha recordat que la irregularitat administrativa és un “instrument de control i explotació” que obliga moltes dones a acceptar condicions laborals abusives.
Per la seva banda, Sillero ha insistit que la solució real passa per flexibilitzar la Llei d’Estrangeria i abordar la crisi de l’habitatge. Actualment, moltes persones vulnerables han de destinar més del 50% dels seus ingressos al lloguer, fet que cronifica el sensellarisme femení.
Combatre el discurs de l’odi
Finalment, l’entrevista ha abordat la preocupació creixent pels discursos antiimmigració, especialment entre el jovent i a les xarxes socials. Davant la proliferació de rumors i la “postveritat”, les convidades proposen:
- Fomentar espais de trobada intercultural i intergeneracional.
- Recórrer a la memòria històrica per entendre els processos migratoris actuals.
- Respondre amb dades contrastades i educar en valors des de l’escola per desmuntar prejudicis racistes i aporofòbics.
Aquesta conversa ens convida a no caure en la indiferència i a enfortir el teixit social comunitari com a espai de resistència i acollida.
Podeu escoltar l’entrevista completa aquí per aprofundir en aquestes reflexions i conèixer millor la tasca d’aquestes entitats.
