Aquí teniu una proposta d’article per a una pàgina web, basat en el contingut de la taula rodona “Ni silenci ni indiferència”.
En el marc de les quartes jornades per la interacció entre cultures, la taula rodona titulada “Ni silenci ni indiferència” ha posat sobre la taula la necessitat urgent d’una resposta compromesa davant la realitat de la migració i l’exclusió a casa nostra. Aquest lema, manllevat d’un escrit dels bisbes de Catalunya arran de l’expulsió de 400 persones a Badalona, ens recorda que, com a societat i especialment com a creients, no podem restar impassibles.
La radiografia d’una precarietat normalitzada
Mercè, representant de Càritas, ha aportat dades punyents basades en l’últim estudi de la Fundació FOESSA. Aquest informe, que utilitza 37 indicadors per mesurar l’exclusió (molt més enllà dels tres que fa servir l’enquesta oficial de condicions de vida), mostra una realitat preocupant: estem normalitzant la precarietat.
A Catalunya, l’exclusió social no depèn només dels diners; s’interrelaciona amb la salut, el treball i, sobretot, l’habitatge, que esdevé el problema més greu actualment. Les persones immigrades són les més afectades, ja que sovint es troben en situació administrativa irregular, cosa que els impedeix accedir a contractes de lloguer o feines dignes, convertint la seva vida en una “bola” de vulnerabilitat. A més, s’ha destacat que la pobresa afecta ara més als joves i infants que a la gent gran.
L’hospitalitat com a resposta política i humana
Davant d’aquest diagnòstic, Maria Carmen de la Fuente, coordinadora de les entitats socials de la Companyia de Jesús, proposa l’hospitalitat com la gran alternativa. Recorda que el 73% de la població resident a Catalunya és producte directe o indirecte de les migracions; per tant, migrar és un tret inherent a la humanitat.
L’hospitalitat no és només oferir un sostre, sinó crear vincles. Denuncia que les fronteres (físiques i mentals) generen un patiment innecessari i que certs discursos d’odi busquen criminalitzar els migrants. En aquest sentit, l’hospitalitat esdevé una acció política que trenca la lògica del “nosaltres” contra “ells” per construir un nosaltres comú.
Superar la por: El paper de les comunitats
Maria Iglésias, comissionada per la Conferència Episcopal Tarraconense, ha reflexionat sobre el bloqueig que genera la por. Reconeix que la por a perdre la identitat o el benestar és un sentiment natural, sovint alimentat per discursos simplificadors, però afirma que la por no ens ha de definir.
La clau per vèncer aquesta paràlisi és passar de l’abstracció als rostres concrets. No cal ser herois individuals; la força resideix en la comunitat. Projectes de mentoria, voluntariat lingüístic o simplement obrir les portes de les parròquies són camins viables perquè tothom pugui participar en l’acollida segons les seves possibilitats.
Una esperança que s’organitza
L’acte ha clos amb un missatge clar: l’esperança no és un optimisme buit, sinó un camí que es fa dia a dia. S’ha posat com a exemple l’èxit del procés de regularització extraordinària recent, fruit d’una lluita col·lectiva que molts creien impossible.
Com es va dir en les reflexions finals, l’esperança s’ha d’organitzar. Exemples com l’acollida d’emergència gestionada entre Càritas i els jesuïtes a Badalona demostren que, quan es coneix la persona, la por desapareix i la confiança esdevé més transformadora que qualsevol control.
La crida final és clara: continuar construint comunitats acollidores on ningú sigui considerat descartable.
Clica aquí per veure el vídeo de la xerrada
