Sota una bonica pintura de Pere Pruna representant la Pietat, un par de gossos descansen amb el seu
amo damunt una catifa. En front, dos “sense sostre” fan una becaina en unes butaques, coberts amb flassades que els reconforten del fred del carrer, on passen hores. Estan aliens a les converses dels que entren i surten per prendre un cafetó calent o un bocata preparat amb molt d’estimació i delicadesa pels voluntaris i voluntàries que fan el seu torn a la Sagristia convertida en rebost.

 

Estem a l’Església de Santa Anna, que durant aquest últim mes ha estat en boca de molta gent i ha
sortit en gairebé tots els mitjans de comunicació. I això està passant en la capella de la Pietat que s’ha convertit en lloc d’acollida per tot el que vulgui, tot el que ho necessiti, o tot el que desitja passar una estona amb els que sovint estan sols o no tenen un lloc on descansar. Al fons, una altra imatge de la Pietat, aquesta una escultura de Llimona, dóna sentit a lo que s’ha convertit en una santa obsessió del nostre Papa Francesc: misericòrdia i compassió.

La història va començar fa gairebé un mes quan ens vam reunir, a una crida del rector de Mossèn Peio
Sànchez, Mossèn Xavier Morlans i jo, Viqui Molins, per tractar de posar en marxa una iniciativa que des de feia un any es portava a terme en Madrid, a la parròquia de Sant Antón, en Hortaleza, per iniciativa del Padre Àngel, el fundador de Mensajeros de la Paz. Ells dos ja l’havien visitat i jo vaig fer un viatge a Madrid per fer una visita a l’església i parlar amb el Padre Ángel.

I van començar a somniar en el projecte, encara com una utopia, que és com comencen sempre les
obres de Déu. Des del primer moment vam veure que en mig dels nostres desigs estava l’Esperit, perquè tot anava més apresa del que nosaltres mateixos podíem imaginar.

Es tractava de respondre a la crida del Papa que tantes vegades insisteix en que l’Església s’obri, en
que hem de sortir de les sagristies, “fer olor d’ovelles”…
Una frase de “La joia de l’Evangeli” ens motivava: “L’Església ha de ser un Hospital de campanya a on
arriben persones ferides, cercant la bondat i l’acostament de Déu! Quanta pobresa i solitud veiem en el món d’avui. Quantes persones viuen en gran patiment i demanen a l’Església ser signe de l’apropament, la bondat, la solidaritat, i la misericòrdia de Déu!”(19.IX-2014)

La nostra idea era clara: una església, al centre de Barcelona, oberta les 24 hores per tal de trobar en
ella tot el que qualsevol persona pugui necessitar: lloc de pregària, de culte, de silenci. Lloc de acolliment al que necessiti reposar, trobar un lloc per recobrar les forces que necessiti o l’aliment i el calor… els sense sostre. Un lloc d’escoltar i ser escoltat…

Encara estàvem preparant la infraestructura necessària, quan una onada de fred ens va portar a
anticipar els esdeveniments i admetre a pernoctar a molta gent… Però això va ser una emergència que no només va precipitar les coses, sinó que va ser un veritable signe visible d’una Església que respon a les necessitats més pregones… Sense cercar-ho vam “armar en lío” del que parla sovint el Papa i que sembla que l’hi agradi… Els mitjans de comunicació es van fer eco i això va precipitar les coses, per posar el fill a l’agulla però en el projecte inicial i definitiu. Van començar a respondre a la crida quantitat de voluntaris i van ploure els donatius de roba, sacs de dormir, flassades, menjar…

Finalment, després de fer una crida als voluntaris i tenir una reunió amb ells, el dia 9 de febrer vam
convocar al matí una roda de premsa per explicar exactament en què consistiria el Projecte “Hospital de
campanya”, església oberta 24 hores. Aquella mateixa tarda se inaugurava el Projecte en l’església amb una gran presència de gent. A les 7 el Pare Ángel i la teresiana Victòria Molins presentaven en una taula rodona dirigida per Eduard Sala, de Càritas, l’esperit del projecte.

Una Eucaristia presidida pel Pare Àngel i concelebrada per molt capellans de la parròquia, amb el
deliciós cor de les Germanes i els Germans de l’Anyell i el trasllat del Santíssim a la capella on estarà exposat per a l’adoració continua, va ser el colofó de l’acte que iniciava el nou projecte.

Des de les hores l’església s’ha convertit en un símbol d’aquest “Hospital de Campanya” del que
parlava el Papa. Donem gràcies a Déu.

Viqui Molins