Padró i la dificultat d’accés al Padró de les persones migrades, principalment en situació administrativa irregular.

Sant Pau del Camp, dijous 16 de novembre

La llei de Bases del Règim Local de 1985 estableix que el padró es el registre municipal en què han de constar els veïns i veïnes d’un municipi independentment de la seva situació administrativa. Per tant, la norma aplicable estableix com a una obligació que tota persona que resideix a un municipi hi estigui empadronat, i obliga alhora a les Administracions locals a empadronar i a establir mecanismes, com l’empadronament sense domicili fixe per aquelles situacions a les que les persones no disposen d’una llar. No obstant, a les nostres portes rebem cada dia persones amb problemes per accedir al padró, una obligació que hauria de ser un dret garantit tota vegada que esdevé la porta per accedir a un ventall ampli de drets socials.  

Per aquest motiu el passat 16 de novembre, des de la Plataforma d’entitats Cristianes amb les persones Migrants vam organitzar la xerrada “El Padró, un dret per a tothom?” per  reflexionar al voltant de les dificultats per accedir-hi i la conseqüència de la manca d’accés per les persones migrades. A la sessió vam comptar amb la presència d’experts en la matèria pertanyents a entitats com Caritas Barcelona i Bayt al-thaqafa, que ens van aportar el marc jurídic i les dificultats d’accés al padró per part de les persones Migrants que no disposen de residència i les persones en situació de sensellarisme, i també experts vinculats a les Administracions Públiques, com l’Adjunt a la Defensora de la Ciutadania de Santa Coloma de Gramenet i la Responsable tècnica de l’Estratègia d’Empadronament de la Generalitat de Catalunya, que ens van explicar, cadascú en el seu àmbit, com acompanyen els ciutadans i els Ajuntaments davant les denegacions d’accés al Padró.  

La xerrada i el debat posterior va fer palès que la principal problemàtica es troba en les persones que tenen llogada una habitació, sense disposar d’un títol d’ocupació, i les persones en situació de sensellar, sent necessari millorar els protocols existents per l’empadronament sense domicili fixe, que actualment són poc transparents, complexos i lents. I així mateix es va evidenciar que, un dels col-lectius més afectats són les persones Migrants en situació administrativa irregular, per les dificultats que troben per accedir a un habitatge digne. I és precisament a aquest col-lectiu a qui afecta més clarament la manca d’accés al padró: el padró és necessari per acreditar la permanència a Espanya i poder obtenir una residència, és necessari per renovar la residència, és necessari per accedir a la educació de forma normalitzada, és la porta d’accés als serveis socials d’un municipi, entre d’altres… 

L’accés al padró és un debat obert i objecte de lluita fa anys, que depèn molts cops de la voluntat política del consistori de cada Ajuntament. I és una lluita que cal continuar per tal d’ajudar les persones a esdevenir veïns i veïnes de ple dret a les nostres ciutats. 

Elisabeth Ureña

Coordinadora de la Plataforma d’entitats cristianes amb les persones migrants