No qualsevol treball, sinó un treball decent
Barcelona, 7 d’octubre de 2016. Avui, Jornada mundial pel Treball Decent, les organitzacions i persones sotasignades, volem manifestar el nostre compromís perquè tothom pugui aconseguir un treball decent en condicions de llibertat, equitat, seguretat i dignitat humana. Això ho fem en comunió amb la iniciativa Iglesia por el trabajo decente, amb l’Organització Internacional del Treball (OIT), amb la Confederació Sindical Internacional (CSI) i amb altres organitzacions socials.

 

 

A tot el món, l’atur, la subocupació, i el treball precari tenen un gran impacte negatiu en la vida de milions de treballadores i treballadors i les seves famílies, agreujant la pobresa i l’exclusió social. A casa nostra, la realitat laboral ens situa en un atur crònic de gairebé un 20%, amb un impacte especial en els joves (35% d’atur) i en els majors de 45 anys (30% d’atur)1. Aquesta situació fa que moltes persones visquin una gran precarietat, provocant un creixement de les desigualtats que amenaça la cohesió social.
En aquest context, és necessari reiterar que el treball és un dret fonamental de tota persona, vinculat a la dignitat humana. El treball no és només una font d’ingressos, sinó que és un bé per a la persona.
Considerem una exigència ètica irrenunciable el respecte dels drets dels treballadors, que es fonamenten en la naturalesa de la persona humana i en la seva dignitat transcendent: remuneració justa, descans, seguretat i salut, integritat moral, adequada protecció social per a la vellesa, la malaltia, l’accident i l’atur, reunió, associació, vaga i negociació col·lectiva.
Recentment, el Papa Francesc ens ho ha recordat: “El treball hauria de ser l’àmbit d’aquest múltiple desenvolupament personal, en què es posen en joc moltes dimensions de la vida: la creativitat, la projecció de futur, el desenvolupament de capacitats, l’exercici de valors, la comunicació amb els altres, una actitud d’adoració. Per això, en l’actual realitat social mundial, més enllà dels interessos limitats de les empreses i d’una qüestionable racionalitat econòmica, és necessari mantenir sempre com a objectiu prioritari, l’accés al treball per tothom i en unes condicions que dignifiquin a la persona” (Carta Encícilica Laudato si’, núm.127).
És per tot això que reivindiquem:
– Una societat que tingui com a objectiu prioritari un treball decent per a tothom, que faciliti l’autonomia i la disponibilitat de recursos suficients per la materialització dels projectes de vida individual i familiar.
– Una valoració de l’ocupació tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu, perquè ambdues perspectives són igualment importants per poder garantir el benestar i el desenvolupament de les persones.
– Una recuperació econòmica acompanyada per la creació d’ocupació suficient que redueixi la taxa d’atur de forma ràpida i sostinguda fins a nivells anteriors als dels inicis de la crisi i, fins i tot, inferiors.
– Una millora de la protecció social que faci disminuir el nombre de persones sense cap mena de cobertura, sobretot d’aquelles que han perdut l’ocupació i els costa reincorporar-se al mercat de treball, evitant que formin part d’una pobresa i exclusió social que es presenten com a estructurals.
I, per això, demanem als poders públics i als agents socials que treballin en favor de:
1. Incentivar les inversions en economia productiva i gravar les inversions financeres especulatives per poder potenciar l’activitat generadora d’ocupació de qualitat. És necessari implementar una política industrial adequada, donar un major suport a la diversitat productiva, a la creativitat empresarial, a la petita i mitjana empresa i als autònoms i afavorir l’accés al crèdit, com també donar el suport necessari a l’agricultura i a la ramaderia diversificades i sostenibles, i a la preservació del medi rural.
2. Promoure i donar major suport a les iniciatives d’economia social, solidària i cooperativa que siguin generadores d’ocupació de qualitat i que afavoreixin la inserció social i laboral de col·lectius amb més dificultats d’accés al mercat laboral, especialment aquells que compten amb un baix nivell formatiu.
3. Estudiar i impulsar polítiques que generin la creació de llocs de treball de qualitat en serveis d’interès públic o social, especialment en àmbits com la cura de les persones.
4. Portar a terme polítiques actives i personalitzades d’ocupació que augmentin les competències de les treballadores i treballadors amb una millor capacitació professional. Aquestes polítiques han de tenir programes ben orientats i eficaços, incloure una rigorosa avaluació i tenir una dotació econòmica.
5. Desenvolupar un sistema de protecció social ben dissenyat amb l’objectiu d’incentivar al mateix temps la recerca de treball i la reducció de la pobresa i les desigualtats socials.
6. Avançar cap a l’establiment de mecanismes que assegurin una renda mínima garantida per a tots els ciutadans, així com garantir, com a mínim, un sou de 1.000€ per a tots els treballadors i treballadores del nostre país.
7. Obrir un debat social i polític en profunditat sobre les possibilitats d’un repartiment més just del treball productiu disponible a la nostra societat, a partir de l’estudi seriós de propostes com la reducció de la jornada laboral i de les hores extres o l’avançament de la jubilació.
8. Potenciar el diàleg social i la negociació col·lectiva com a instruments essencials per a la cohesió social, que inclogui els treballadors, els empresaris i les administracions.
9. Impulsar polítiques de cooperació amb els països en vies de desenvolupament que afavoreixin la creació i el manteniment de llocs de treball dignes i la lluita contra l’explotació laboral com a factors claus de desenvolupament. Això inclou promoure un consum públic i privat més responsable, que no afavoreixi condicions laborals inadequades en els països en desenvolupament.
En aquest sentit, destaquem la necessitat d’un compromís social i polític per part de la ciutadania com a via per la millora en les condicions de vida de les persones. Amb el compromís conjunt de moviments i agrupacions socials, plataformes ciutadanes, organitzacions sindicals i gremials, partits i agrupacions polítiques, el ventall d’actuacions possibles i d’incidència política i social és molt ampli. Fem una crida, doncs, a la conscienciació ciutadana i política de la greu situació que es viu en el món laboral del nostre país i d’arreu del món.
Per això reclamem: “No qualsevol treball, sinó un treball decent”.
Barcelona, 7 d’octubre de 2016